Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica
Imatge
Principals jaciments i localització dins les províncies on es troben
Dades
TipusAspecte en una regió específica Modifica el valor a Wikidata
Cova
Pintura rupestre Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióEspanya:
Map
 39° 47′ 24″ N, 1° 02′ 00″ O / 39.79°N,1.0333°O / 39.79; -1.0333
Format per754
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1998 (22a Sessió), Criteris PH: (iii) Modifica el valor a Wikidata
Identificador874
Pintures de la cova dels Moros, exposició al Museu de Gavà

L'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica són 757 jaciments de pintures rupestres catalogats per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat el 1998. Aquest patrimoni està dividit en tres importants àrees: la zona de la serra d'Aitana (província d'Alacant), el massís del Caroig (província de València) i la comarca de Los Vélez (província d'Almeria). És el conjunt de jaciments d'art rupestre més gran d'Europa.[1]

L'art rupestre de l'arc mediterrani es pot classificar en tres estils:

De vegades, aquests estils apareixen superposats, per exemple a la Sarga (Alcoi, l'Alcoià).

La forma de vida durant una fase crítica del desenvolupament humà està hàbilment recollida en pintures amb estils i temàtiques úniques. Les comunitats que van viure aproximadament entre els anys 6000 i 1000 aC a l'arc mediterrani de la península Ibèrica ens han llegat pintures com a mostra de la seva civilització. Aquestes pintures aporten informació sobre el seu mode de vida, quins animals eren importants en la seva cultura o com vestien, però també plantegen molts interrogants sobre les seves creences, la seva organització i altres aspectes que difícilment arribarem a conèixer.

Principals assentaments

Algunes de les pintures rupestres més importants d'aquest patrimoni són: Pla de Petracos (Castell de Castells, Marina Alta), coves de Cogul, etc.

Entre els 60 assentaments localitzats a Catalunya, el Patrimoni de la Generalitat de Catalunya fa una distinció específica de 3 indrets determinats en funció de la seva importància relativa, que són:

Referències

  1. (castellà) Extracto de la información oficial distribuïda por el Centro del Patrimonio Mundial (UNESCO) acerca de las resoluciones adoptadas por el mismo en la XXII sesión. Arxivat 2019-09-07 a Wayback Machine.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9