Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Armand Lunel

Plantilla:Infotaula personaArmand Lunel
Imatge
Armand Lunel el dia del seu casament el 25 de març de 1920 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Armand Joseph Lunel Modifica el valor a Wikidata
9 juny 1892 Modifica el valor a Wikidata
Ais de Provença (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 novembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Mònaco Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perDarrer parlant de shuadit
Activitat
Camp de treballFilosofia i judaisme Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor i Prix Renaudot (1926)
Premis


Musicbrainz: 11567c9f-4c78-4763-8b96-a57a706a5fb7 Modifica el valor a Wikidata

Armand Lunel (9 de juny de 1892 - 3 de novembre de 1977) fou un escriptor francès i el darrer parlant conegut de shuadit (judeoprovençal),[1] un dialecte de l'occità actualment extingit.

Biografia

Lunel va néixer a Ais de Provença, Provença, en una família que pertanyia a una subcultura jueva que tenia les seves arrels en la zona durant almenys cinc segles. Després de la majoria d'edat, Lunel va ensenyar dret i filosofia a Mònaco. Lunel va escriure extensament sobre els jueus de la Provença. Es va casar amb Rachel Suzanne Messiah, filla de l'arquitecte Aron Messiah, l'any 1920.

Fou amic de la infància del compositor Darius Milhaud, i va escriure els llibrets de les òperes de Milhaud Esther de Carpentras (1938, basada en el folklore shuadit) i Les malheurs d'Orphée (1924). També va compondre el llibret de l'òpera d'Henri Sauguet La chartreuse de Parme, premiada el 1939.

La major part del coneixement actual sobre Lunel va ser recollit pel seu gendre Georges Jessula.

Obres

  • L'Imagerie du cordier, La Nouvelle Revue Française, París, 1924.
  • Nicolo-Peccavi o L'affaire Dreyfus à Carpentras, Gallimard, París, 1926.
  • Le Balai de sorcière, Gallimard, París, 1935.
  • Jérusalem à Carpentras, Gallimard, 1937.
  • Les Amandes d'Aix, Gallimard, París, 1949.
  • La Belle à la fontaine, A. Fayard, París, 1959.
  • J'ai vu vivre la Provence, A. Fayard, París, 1962.
  • Juifs du Languedoc, de la Provence et des États français du Pape, Albin Michel, París, 1975.
  • Les Chemins de mon judaïsme et divers inédits, presentat per Georges Jessula, L'Harmattan, París, 1993.

Referències

  1. Judeoprovençal Arxivat 2017-08-17 a Wayback Machine. a jewish-languages.org

Vegeu també

Enllaços externs


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9