Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Arma antisatèl·lit

Infotaula d'armaArma antisatèl·lit
Míssil ASM-135 ASAT Modifica el valor a Wikidata
Tipusarma espacial Modifica el valor a Wikidata

Una arma antisatèl·lit és una arma espacial dissenyada per incapacitar o destruir satèl·lits artificials amb fins estratègics militars o tàctics.[1] Actualment, els Estats Units, Rússia i la República Popular de la Xina són els únics països que es coneix que han desenvolupat aquest tipus d'armament.[2] Durant la dècada del 1960, l'URSS va fer els primers experiments amb la seva sèrie de satèl·lits destructors Istrebitel Sputnikov (IS), que van entrar en servei el 1973. El 13 de setembre de 1985 els Estats Units van destruir el satèl·lit Solwind utilitzant un míssil ASM-135 ASAT. L'11 de gener de 2007 la Xina va destruir un vell satèl·lit de recerca climàtica. Així mateix, Estats Units va destruir el satèl·lit de reconeixement USA 193 que presentava mal funcionament el 21 de febrer de 2008.[3]

El desenvolupament i disseny de les armes antisatèl·lit ha seguit diversos camins. Els esforços inicials, per part dels Estats Units i de la Unió Soviètica, partien d'utilitzar míssils llançats des de terra (dècada de 1950) i poc després arribaren propostes més enginyoses i extravagants.

Referències

  1. Friedman, Norman. The Naval Institute Guide to World Naval Weapons Systems. Naval Institute Press, 1989, p. 244. ISBN 9780870217937. «That distinction in turn should help differentiate naval ASAT, as a tactical operation, from strategic-warning ASAT [...].» 
  2. Strout, Nathan. «Space Command calls out another Russian anti-satellite weapon test» (en anglès americà), 16-12-2020. [Consulta: 23 maig 2021].
  3. Doyle, Gerry «Factbox: Anti-satellite weapons: rare, high-tech, and risky to test» (en anglès). Reuters, 27-03-2019.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9