Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Armènia Interior

Plantilla:Infotaula geografia políticaArmènia Interior
Tipusadministració provincial romana Modifica el valor a Wikidata
Localització
Dades històriques
Anterior

Armènia Interior va ser una província romana de l'Imperi Romà d'Orient que es va formar l'any 387 amb la part de l'Armènia que va quedar pels romans en la partició del regne que es va fer aquell any, en un tractat entre perses i romans, conegut com el Tractat de pau d'Acilisene, signat potser el 387. La part occidental va quedar sota influència de l'Imperi Romà d'Orient i la resta sota influència de Pèrsia, una regió anomenada la Persarmènia. La frontera entre ambdues parts d'Armènia es va mantenir estable durant uns dos-cents anys i passava per una línia irregular que anava de l'est de Karin (Erzurum) a l'est de Martiriòpolis (Mayyafariquin). Van quedar sota influència romana la Derzene, la Keltzene, l'Acilisene, la Khorzene, el Daranaliq, la Balabitene, l'Astianene, la Sofene o Sofanene i l'Anzitene; a la resta se la va conèixer com a Persarmènia.[1]

La província estavagovernada per un comes i incloïa a més alguns principats armenis i des del 389 les possessions dels Arxakuní (arsàcides).

La comitiva Armeniae no es va constituir immediatament l'any 387, fins i tot es va demorar fins a algun temps després de la mort del rei Arshak III cap al 389, ja que no es menciona encara a la Notitia Dignitatum. El rei armeni durant aquest temps (387-389) va anomenar al seu territori com a Gran Armènia (cadascun dels dos regnes armenis reclamava ser l'autèntic regne de la Gran Armènia o Armènia Major) però a la mort del rei el nom oficial romà pel territori era Armènia Interior encara que ocasionalment era esmentada com a Armènia Superior o Alta Armènia. Va existir fins al 528 quan el nom de la província va passar a ser el de Magna Armenia.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 Toumanoff, Cyril. Studies in Christian Caucasian history. Georgetown: Georgetown U.P., 1963, p. 131, 137-138, 155, 210. 

Bibliografia

  • Eranshahr nach der Geographie des Ps. Moses Xoranac'i, per Joseph Marquart/Markwart, Berlin, 1901, (alemany), accessible a [1]
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9