Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Argilet

Infotaula de vial urbàArgilet

Vista de la Cúria Júlia, amb les restes de l'Argilet, sota capes medievals, en primer pla Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarrer Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 47″ N, 12° 29′ 42″ E / 41.896384°N,12.494931°E / 41.896384; 12.494931

L'Argilet (en llatí Argiletum) era un carrer de l'antiga Roma que unia el Fòrum Romà amb el barri de Subura, on hi havia les àrees residencials.[1] Antigament, al carrer de l'Argilet hi havia el temple de Janus Quirí i, més avall, en direcció cap al fòrum, hi trobàvem el fòrum d'August per una banda, i per l'altra el temple de la Pau, tots dos part dels anomenats Fòrums Imperials.[2]

El curs de la Claveguera Màxima començava a l'Argilet, on recollia les aigües de l'Esquilí, del Viminal i del Quirinal.

Els fòrums romans, on apareix l'Argilet a les quadrícules Kc i Jd

Localització actual

El carrer de l'Argilet seria la Via Madonna dei Monti, ja que en una banda tenim el ja esmentat fòrum d'August i en l'altra el temple de la Pau.

Tot i així, el carrer de l'Argilet no era del tot recte quan s'unia amb el fòrum, és per això que una part petita de la Via Cavour formaria part també d'aquest antic carrer de Roma.

En tot cas, després de passar per la Via Madonna dei Monti, el carrer continuaria tirant cap al Viminal, passant per la Via Leonina, on acabaria.

Referències

  1. L. Richardson, jr. A New Topographical Dictionary of Ancient Rome. JHU Press, 1 octubre 1992, p. 39–. ISBN 978-0-8018-4300-6. 
  2. Ovid; Thomas Keightley Ovid's Fasti; with introduction, notes, and excursus. By T. Keightley. Second edition ... considerably improved. Whittaker and Company, 1848, p. 226–. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9