Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Aralkum

Plantilla:Infotaula indretAralkum
Imatge
Llit del mar d'Aral a l'Uzbekistan el 2004
Tipusdesert Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentÀsia central
PaísUzbekistan Uzbekistan
Kazakhstan Kazakhstan
ComarcaRepública Autònoma de Karakalpakistan (UZB)
Província de Kyzylorda (KAZ)
Map
 45° 00′ N, 60° 30′ E / 45°N,60.5°E / 45; 60.5
Característiques
MaterialSorra i solució salina
Superfície38.000 km² Modifica el valor a Wikidata

Aralkum és el nom donat al nou desert que aparegué després de la dessecació del llit marí que va ocupar la Mar d'Aral.

Història

Encara que el nivell del Mar d'Aral ha fluctuat al llarg de la seva existència, la caiguda de nivell actual va ser causada pels projectes de l'ex-Unió Soviètica d'irrigació massiva a la regió de l'Aral. El Mar d'Aral rebia aigua de dos grans rius, l'Amudarià i el Sirdarià, aquest últim desembocant a la costa nord del mar però es va decidir desviar-los per regar els camps de cotó i blat de la zona.[1] La reduïda entrada d'aigua al mar a conseqüència de la posada en marxa d'aquests regadius va fer que el nivell d'aigua al Mar d'Aral caigués dramàticament, deixant al descobert l'antic llit marí i tot el seu contingut en sals, pols i substàncies tòxiques provinents de l'agricultura extensiva. Encara que el Mar d'Aral Nord està actualment en augment gràcies al Dic Kokaral, el Mar d'Aral Sud segueix baixant, ampliant així la mida del desert.

Disminució de la biodiversitat

Com a conseqüència de la desertificació, la biodiversitat de la regió ha disminuït en 200 espècies de plantes i animals.[2] La flora actual del llit sec del llac va començar a desenvolupar-se a partir dels anys 60 del segle xx. Consta de 34 famílies de plantes amb 134 gèneres i 300 espècies. Els principals representants són: Salicornia europaea, Suaeda crassifolia, Tripolium vulgare en sòls argilosos, així com Suaeda acuminata i Atriplex fominii en sòls sorrencs.[3]

Repercussions

Les sorres de l'Aralkum i la pols que s'origina en contenen contaminants.[4] La ubicació d'aquest nou desert en un poderós corrent d'aire de direcció est-oest ha donat lloc a que els pesticides de la pols s'hagin trobat a la sang dels pingüins a l'Antàrtida.[5] De pols de l'Aral se n'ha trobat també a les glaceres de Groenlàndia, els boscos de Noruega, i els camps de Rússia.[6]

Referències

  1. Bonnett, Alastair. Fuera del mapa. Un viaje extraordinario a lugares inexplorados. (en castellà). Blackie Books, 2017, p. 49. ISBN 9788417059026. 
  2. Oteniyazov, E. «Ecologic Situation of the Aral Sea Region» (en anglès). Springer, 2004, pàg. 13—16 [Consulta: 23 gener 2021].
  3. Wucherer, Walter. «Primary succession on the dry sea floor of the Aral Sea» (en anglès). Universitat de Bielefeld, Departament d'Ecologia. Arxivat de l'original el 25 de febrer de 2009.
  4. Pandey, Anish Chandra; Jha, Niraj K «Còpia arxivada» (en anglès). Central Asia: Democratic deficit and challenges of sustainable development, 1, núm.4, 2007, pàg. 403–411. Arxivat de l'original el 2017-12-17 [Consulta: 4 juny 2021]. «La sal, la sorra i la pols dels llits de fang exposats al mar d’Aral bufen a tota la regió i perjudiquen les persones i els cultius. L'ús excessiu de pesticides i fertilitzants de les granges ha enverinat els aliments i l'aigua potable. El cost humà de la crisi ha estat elevat a la zona del mar d'Aral. Per exemple, les taxes de mortalitat infantil han estat constantment les més altes de l'antiga Unió Soviètica»
  5. Nurushev, A (en anglès) Crisis of the Aral Sea, 3, núm.2, 4-1999, pàg. 50–58 [Consulta: 4 juny 2021]. «... L'efecte de la contaminació es veu agreujat pel fet que el mar d'Aral es troba a la "carretera" on bufen fortes corrents d'aire d'oest a est. ... És per això que els pesticides de la regió d’Aral es troben a la sang dels pingüins que viuen al continent antàrtic. ...»
  6. «Archived copy» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-02-01. [Consulta: 4 juny 2021]. "... s'ha trobat pols típica d'Aral a les glaceres de Groenlàndia, als boscos de Noruega i als camps de Belarús, tots situats a milers de quilòmetres de l'Àsia central".

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9