Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Aquino

Plantilla:Infotaula geografia políticaAquino
Imatge
Tipusmunicipi d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 28′ 35″ N, 13° 42′ 43″ E / 41.476427°N,13.712063°E / 41.476427; 13.712063
PaísItàlia
RegióLaci
Provínciaprovíncia de Frosinone Modifica el valor a Wikidata
CapitalAquino Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.932 (2023) Modifica el valor a Wikidata (256,34 hab./km²)
Idioma oficialitalià Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície19,24 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud106 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniTomàs d'Aquino Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03031 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0776 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT060007 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaA348 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcomune.aquino.fr.it Modifica el valor a Wikidata

Aquino és una comuna d'Itàlia amb 5.337 habitants, a la província de Frosinone. Anteriorment fou part de la província de Terra di Lavoro a Campània, i fou incorporada al Laci durant el govern feixista.

Aquino es deia durant el període romà Aquinum, i era al territori dels volscs, a la via Llatina, a l'esquerra del riu Liris.

Apareix per primer cop a la segona guerra púnica com una ciutat romana per la que va passar Hanníbal. Ciceró hi va tenir una vila o residència. Amb el segon triumvirat va rebre una colònia romana i el municipi va esdevenir colònia durant l'imperi.

Fou part de la primera regió d'Itàlia en temps d'August i lloc de naixement del poeta Juvenal i de l'emperador Pescenni Níger. Sant Tomàs d'Aquino va néixer en realitat a Roccaseca però el títol de comtes d'Aquino corresponia a la seva família, que posseïa la regió des del 996 (eren descendents del príncep Atenulf de Càpua).

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9