Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Apocalipsi i postapocalipsi a la ficció

L'apocalipsi és també representat a l'art visual. Com a exemple està el quadre pintat d'Albert Goodwin Apocalipsi (1903).

Les obres de ficció mostrant esdeveniments que impliquen un risc global catastròfic ocorreguent (ficció apocalíptica)[1] o ja passat[2] (ficció postapocalíptica) són nombroses.[3] L'interès per aquest tipus de ficció pot vindre per voler familiaritzar-se amb els possibles futurs.[4]

Les obres d'aquest tipus poden servir per a:

  • Discutir assumptes de hui en dia polaritzant-los en l'obra com "a favor" i "en contra".
  • Explorar la quotidianitat sense part de la tecnologia (principalment l'electrònica), cosa que és sovint un escenari en aquestes obres.
  • Preparar-se psicològicament per a un futur considerat terrible familiaritzant-se en allò que se suposa ocorrerà.[4]

Un dels exemples més antics de nomenament de la possibilitat d'un esdeveniment apocalíptic a una obra de ficció a l'Èpica de Guilgameix quan la deessa Ixtar amenaça a son pare Anu en provocar un apocalipsi zombie.[5]

Giacomo Leopardi utilitzà els relats ficticis de l'extinció de la humanitat a diversos diàlegs per a reflexionar sobre l'antropocentrisme als diàlegs Diàleg entre Hèrcules i Atlas i Diàleg entre un Follet i un Gnom a l'obra Obretes morals.[6]

A la novel·la Cristóbal Nonato del 1987 es mostra a Mèxic com a l'escenari apocalíptic del fem acumulat pel consum humà.[7]

Hi ha una trilogia de novel·les postapocalíptiques (The Passage; The Twelve; The City of Mirrors) escrites per Justin Cronin, on l'última és, a més, distòpica.[8]

A la novel·la The Fire Sermon (2015) de l'autora Francesca Haig la història se situa a un planeta Terra afectat profundament per un apocalipsi nuclear.[9]

En canvi, a la novel·la The Only Ones (2015) de Carola Dibbell, l'esdeveniment apocalíptic és una pandèmia.[10]

A la novel·la No será la Tierra de Jorge Volpi el temps predominant de la història és postapocalíptic, entés com a la fi "del temps lineal del progrés i l'esperança per un alliberament col·lectiu".[11]

Al manga Devilman (1972) de Go Nagai la història es desenvolupa en un apocalíptic encontre entre dimonis retornant a la superfície que ells poblaven i la humanitat.[12] Mentre que a Apocalypse Zero l'esdeveniment apocalíptic és un terratrèmol[13] i a Japan Sinks és una inundació junt uns terratrèmols.[14]

A la pel·lícula 28 Days After (2000) i la seua seqüela 28 Weeks Later (2007)[15] es combina l'apocalipsi zombie amb la distopia.[16] A la pel·lícula Children of Men (2006) es tracta un apocalipsi que consisteix en la probabilitat de l'extinció de l'espècie humana per la nul·la tasa de natalitat.[15]

La pel·lícula del 2002 Reign of Fire mostra el planeta terra conquerit per dracs.[17]

La sèrie d'animació Kill la Kill relata una història on ocorre un apocalipsi causat pels alienígenes coneguts amb el nom de "fibres de vida".[18]

Des de la dècada del 2010 hi ha hagut una explosió d'obres de ficció post-apocalíptiques.[4] Així, la pel·lícula It Comes at Night (2017) és un altre exemple de film post-apocalíptic.[19]

Referències

  1. Bergen, Wesley J. «The new Apocalyptic: Modern American Apocalyptic fiction and its ancient and modern cousins». Journal of Religion and Popular Culture, 20, 1, 2008.
  2. Andrade, Glenna M. «The Road to Post Apocalyptic Fiction: McCarthy’s Challenges to Post-Apocalyptic Genre». Popular Culture Association Conference, 2009.
  3. Seisser, Colleen. «Genre Guide: Post-Apocalyptic Fiction for Teens». the HUB. YALSA. [Consulta: 18 juny 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 Ekstein-Kon, Alexandra «It's The End Of The World As We Know It: Why Are So Many Movies And Shows Set In A Post-Apocalyptic World?». Movie Pilot, 27-02-2017 [Consulta: 2 juliol 2017]. Arxivat 4 de març 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-03-04. [Consulta: 2 juliol 2017].
  5. Sorrell, E. Surviving the End of the World: A Mathematical Model of the Zombie Apocalypse (tesi de batxillerat), 2013, p. 1. 
  6. Arquès, Rossend. «Notes del traductor». A: Obretes morals. Destino, 2001, p. 294-295, 299. ISBN 84-9710-005-0. 
  7. Adriaensen, Brigitte «El acapulcalipsis en Cacapulco: humor grotesco y apocalipsis en Cristóbal Nonato de Carlos Fuentes». Caravelle. Cahiers du monde hispanique et luso-brésilien, 104, 2015, pàg. 193-207.
  8. «The City of Mirrors by Justin Cronin - LJ Review». Library Journal, 2016. Arxivat de l'original el 30 d’octubre 2016. [Consulta: 29 octubre 2016].
  9. «Timely Chanter, Postmodern Larsen, Paranormal Rose, plus a Postapocalyptic Debut & More - Fiction Reviews, February 15, 2015». Library Journal, 18-02-2015. Arxivat de l'original el 30 d’octubre 2016. [Consulta: 29 octubre 2016].
  10. «Ruined Worlds: Five New Postapocalyptic Novels - Wyatt’s World». Library Journal, 13-02-2015. Arxivat de l'original el 30 d’octubre 2016. [Consulta: 29 octubre 2016].
  11. Roberto Ángel, G. «NARRATOLOGÍA EN LA NOVELA HÍBRIDA NO SERÁ LA TIERRA DE JORGE VOLPI». Alpha (Osorno), 36, 2013, pàg. 41 - 54. DOI: http://dx.doi.org/10.4067/S0718-22012013000100004.
  12. Thompson, Jason «Jason Thompson's House of 1000 Manga: Devilman». AnimeNewsNetwork, 03-06-2010 [Consulta: 10 març 2016].
  13. Thompson, Jason. «Jason Thompson's House of 1000 Manga - Apocalypse Zero». Anime News Network. [Consulta: 30 octubre 2016].
  14. Thompson, Jason. «House of 1000 Manga - Japan Sinks». Anime News Network. [Consulta: 30 octubre 2016].
  15. 15,0 15,1 Baishya, Anirban Kapil «Trauma, Post-Apocalyptic Science Fiction & the Post-Human». Wide Screen, 3, 1, 2011. Arxivat de l'original el 2016-03-11 [Consulta: 10 març 2016]. Arxivat 2016-03-11 a Wayback Machine.
  16. Heinze, Rüdiger; Petzold, Jochen «No More Room in Hell: Utopian Moments in the Dystopia of 28 Days Later». Zeitschrift für Anglistik und Amerikanistik, 55, 1, 2007, pàg. 53-68.
  17. «El imperio del fuego». FilmAffinity. [Consulta: 31 març 2016].
  18. Boyd, David John «‘Nonsensical is our thing!’: Queering fanservice as ‘Deleuzional' desire-production in Studio Trigger’s Kiru ra Kiru/Kill la Kill». Queer Studies in Media & Popular Culture, 1, 1, 01-01-2016, pàg. 61-83. DOI: http://dx.doi.org/10.1386/qsmpc.1.1.61_1.
  19. Bradshaw, Peter «It Comes at Night review – fiercely watchable post-apocalyptic chiller». The Guardian, 2017 [Consulta: 9 gener 2018].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9