Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Apardi

Infotaula grup humàApardi
Tipusgrup humà Modifica el valor a Wikidata

Els apardi (plural apardis) foren un tuman (deu mil guerrers) mongol turquitzat de Transoxiana, que apareix al segle xiv.

No consten com a tribu al segle xiii per lo que se suposa que derivarien d'un regiment liderat per un cap individual, en aquest cas per un cap de nom Apardi, que seria el pare del primer cap conegut, Oljeitu Apardi. Se sap que al menys una part dels apardis (els de Sheburghan) eren originàriament de la tribu mongola dels naiman.[1] Eren molt propers als seus veíns karaunes.[2] Foren el principal suport de Qazaghan i del seu net Amir Husayn.

Els seus asentaments principals estaven dividits en dos parts: una era Shaburghan i Ankhud i l'altra l'Arhanq i sud de Khuttal (aquesta era la branca original o major), i cada secció tenia el seu corresponent amir líder: A Sheburghan era Muhammad Khwaja (khoja) Apardi fins al 1359 o 1360[3] i després de morir el va succeir el seu fill Zinda (o Zinde) Hasham (Kasham) Apardi; a l'Arhanq i Khuttal era Oljaitu Apardi que es esmentat fins al 1374 i va morir en aquesta data o poc després sent succeit per Khoja Yusuf Apardi. Les dues branques eren generalment amigues i aliades; al Khuttalan compartien el territori amb els Khuttalani també en bons termes.

Zinda Hasham va obtenir de Tamerlà com esposa a una de les esposes d'Amir Husayn, l'abnegada Dilshad Agha; tot i així es va revoltar contra Tamerlà el 1370 per dues vegades i finalment el 1371 fou privat del seu domini de Sherburghan que Tamerlà va concedir a Buyan Timur, amir fill d'Ak Bugha, que era d'origen tribal naiman i fidel personal de Tamerlà. Posteriorment els Apardis van participar en algunes campanyes de Tamerlà però ja no és possible distingir a quina branca pertanyien. Khoja Yusuf Apardi va casar una filla seva, Beg Malik, amb el príncep Umar Shaikh; l'amir va morir el 1388 i el va succeir probablement el seu fill (o germà) Khoja Ali, que va viure fins al 1407, però no se l'esmenta en la lluita de successió de Tamerlà.

Bibliografia

  • The Rise and Rule of Tamerlane, B. F. Manz, pàgs 154 i 155

Notes

  1. així passava també amb els Ja'un-i Qurban, originats en unes tropes de guarnició, i els líders dels quals eren oirats, o els Boroldai, horda de la qual els líders eren orona'ut, d'acord a The Rise and Rule of Tamerlane, per B. F. Manz
  2. el primer lider, Apardi, podria haver estat un cap de regiment dels karaunes segons B. F. Manz
  3. Qazaghan li va donar com esposa a una de les viudes de Qazan Khan ibn Yasaur
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9