Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Any hidrològic

L'any hidrològic, en hidrologia, és un període de 12 mesos al llarg del qual es mesuren les precipitacions sobre una determinada conca hidrogràfica. L'any hidrològic no coincideix necessàriament amb l'any natural, és a dir, el període que convencionalment transcorre entre l'1 de gener i el 31 de desembre d'un mateix any. Això és així per a tenir en compte que part de la precipitació de tardor i hivern pot acumular-se en forma de neu i no fondre's fins a la primavera següent, que, en l'hemisferi nord, correspondria a l'any següent.[1]

El començament de l'any hidrològic pot variar entre una regió i una altra, fins i tot dins d'un mateix Estat. Per exemple, a l'hemisferi nord amb clima continental extrem, amb estius molt secs i hiverns plujosos, el començament de l'any hidrològic sol donar-se al setembre o a l'octubre. A l'hemisferi sud, al contrari, pot considerar-se març o abril.

A Espanya es considera que l'any hidrològic comença l'1 d'octubre i acaba el 30 de setembre,[2] encara que també se sol considerar l'any agrícola o hidro-meteorològic que comença l'1 de setembre i acaba el 31 d'agost. A l'hemisferi sud, concretament a Xile es considera que l'any hidrològic comença l'1 d'abril i finalitza el 31 de març.

Referències

  1. Ray K. linsley i Joseph B. Franzini Engenharia de Recursos Hídricos. Editora da Universidade de Sao Paulo, Editora McGraw-Hill do Brasil, 1978.
  2. Pablo Ramos. «Qué es el año hidrológico y cuándo empieza en España». elTiempo.es, 15-10-2021.

Bibliografia

  • Engenharia de Recursos Hídricos. Ray K.Linsley & Joseph B. Franzini. Editora da Universidade de Sao Paulo i Editora McGraw-Hill do Brasil, Ltda. 1978
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9