Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Antropologia ontològica

L'Antropologia ontològica és un corrent teòric i metodològic de l'antropologia que defèn que la recerca antropològica s'ocupe del món a què es refereix una cultura i no el «com».[1] Malgrat que es divideix en dos corrents, aquestes tenen prou característiques en comú per definir un moviment.[2]

Es va anar gestant des de la dècada de 1990 fins que va es va consolidar al 2013 a la reunió anual d'American Anthropological Association. Els autors fundadors són Philippe Descola i Eduardo Viveiros de Castro.[1] Aquest interès destacat ha sigut anomenat per alguns com el "gir ontològic".[3] Els autors posteriors als fundadors que destaquen són Martin Holbraad, Morten Pedersen i Rane Willerslev.[4]

Característiques

Els dos corrents de l'antropologia ontològica són el corrent representat per Philippe Descola i el representat per Eduardo Viveiros de Castro.[2]

El punt principal del que parteix l'antropologia de les ontologies és el rebuig de la distinció Natura/Cultura com a oposició conceptual.[5] P. Descola defineix naturalesa com una construcció que classificar-se segons un sistema animista, sistema totèmic, el naturalisme i l'analogisme.[6] Eduardo Viveiros de Castro accepta un multinaturalisme que permet considerar, per exemple, una ontologia on l'oposició cultura/natura té característiques inverses a l'oposició occidental dotant a la cultura una naturalesa universal mentre que la natura és un aspecte relatiu.[7]

Quan l'antropologia ontològica aprofundeix en la distinció entre natura i cultura es parla d'estudis d'ontologia ecològica.[8]

Martin Holbraad enfocà el corrent en el mètode d'innovació conceptual al fer recerca tractant de construir ontologies a partir de l'altre (la cultura investigada) en compte d'investigar-la a partir de les pressuposicions sobre aquesta.[9] El mètode considerat per Holbraad és el mètode ontogràfic.[10]

Referències

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9