Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Antonio Campi

Plantilla:Infotaula personaAntonio Campi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1524 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Cremona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortgener 1587 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Cremona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, contractista, arquitecte, gravador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareGaleazzo Campi Modifica el valor a Wikidata
GermansGiulio Campi
Vincenzo Campi Modifica el valor a Wikidata


Discogs: 2264538 Modifica el valor a Wikidata
Fresc per Antonio Campi a l'església de San Sigismondo de Cremona.
Sant Jeroni, signada i datada 1563, Milano, Altomani Coll.

Antonio Campi (Cremona, 1524 - 1587) va ser un pintor, historiador i arquitecte renaixentista italià. Fill de Galeazzo Campi i germà de Giulio Campi i Vincenzo Campi.

Vida i obra

Probablement va ser alumne del seu germà gran, Giulio. Una de les primeres obres d'Antonio va ser la realització d'un retaule per a l'església de Sant'Ilario a Cremona amb data del 1546. Immediatament el seu estil va mostrar la influència no només de Giulio Romano i Parmigianino, sinó també de Francesco Primaticcio, com és evident en les pintures executades junt amb el seu germà Giulio per a la lògia de Brescia (1549). Va col·laborar, cap a l'any 1550 sempre amb Giulio, en la decoració del Palazzo Pallavicino a la Torre Pallavicina, realitzant refinades i acolorides pintures mitològiques.

Del seu primer viatge a Milà estan datades les obres de decoració de l'església de San Paolo Converso, amb una sèrie de frescs en el presbiteri (1564) i un retaule de la Resurrecció de Crist per Santa Maria presso San Celso. Va ser durant aquests anys que la pintura d'Antonio Campi va començar a caracteritzar-se pel to dramàtic i espectacular, que li va aconseguir la simpatia d'un adepte a la contrareforma com l'arquebisbe Carles Borromeo,per a qui va pintar diverses obres.[1]

Va tornar a Cremona, on va pintar La pietat (1566) per a la catedral i la Degollació del Baptista per a l'església de San Sigismondo, una obra que ja mostra el clarobscur característic per marcar com una poderosa font de llum l'escena, d'acord amb Roberto Longhi va establir un precedent indispensable per a la pintura de Michelangelo Merisi da Caravaggio. Aquests anys van ser molt intensos i va realitzar constants obres, nombrosos frescs (sempre per a l'església de San Sigismondo i per a la de San Vittore de Meda) i pintura a l'oli com Sacra conversazione (Breda), Sant Jeroni (Museu del Prado, realitzat per a L'Escorial),[2] la Degollació del Baptista per a San Paolo Converso i l'Adoració dels pastors per a Santa Maria della Croce a Crema.[3]

Entre les obres destacades posteriors realitzades a Milà, es troben el tríptic per a l'església de San Marco (1577, conservat al petit museu annex a l'església) i les dues pintures de la capella Gallarati a Sant'Angelo (1583-1584), la tonalitat de les obres són quasi precaravaggesco i la decoració de la volta de l'església de San Paolo, amb una espectacular perspectiva, i les figures de Crist, la Mare de Déu i els Apòstols vists des d'una escenografia, quasi com una premonició de la pintura barroca, realitzada en col·laboració amb el seu germà Vincenzo.[4]

Referències

Bibliografia

  • Bassegoda Hugas, Bonaventura. El Escorial como museo: la decoración pictórica mueble en el monasterio de El Escorial desde Diego Velázquez hasta Frédéric Quilliet (1809). Volum 2 (en castellà). Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2002. ISBN 9788449022814. 
  • Bona Castellotti, Marco. La paradoja de Caravaggio (en castellà). Encuentro, 2011. ISBN 9788499205885 [Consulta: 4 agost 2014]. 
  • Chastel, André. El arte italiano (en castellà). Madrid: AKAL, 1988. ISBN 9788476003015. 
  • Freedberg, Sydney Joseph. Yale University Press. Painting in Italy, 1500-1600 (en anglès), 1993. ISBN 9780300055870. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9