Antoni de Falguera i Sivilla

Antoni de Falguera i Sivilla

Biografia
Naixement	28 gener 1876 Barcelona
Mort	12 abril 1947 (71 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	arquitecte
Moviment	Modernisme català
Família
Pare	Fèlix Maria Falguera i de Puiguriguer
Germans	Josep Maria de Falguera i Sivilla
Premis
Premi Martorell atorgat per l'Ajuntament de Barcelona a l'obra Arquitectura romànica a Catalunya

Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 28 de gener de 1876 - Barcelona, 12 d'abril de 1947)^[1] va ser un arquitecte català que se situa entre el modernisme i el noucentisme.

Era fill d'un jurista, Fèlix Maria Falguera i de Puiguriguer (Mataró 1811-Barcelona 1897) i de Joaquima Sivilla i Santaló (Barcelona ca.1848). Estudia arquitectura junt amb el seu germà (amb qui farà algun treball plegat) i es llicencia a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1900. Rep la influència de l'escola modernista, especialment de Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, aquest últim professor seu.

Va començar a treballar a Palau de Plegamans, on la família tenia la masia Can Falguera; a l'Ajuntament de Sentmenat en 1905; a Castellar del Vallès i Tossa de Mar, on tenia vincles familiar. L'any 1906 va entrar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona com a ajudant de Pere Falqués i Urpí i el 1916 va esdevenir cap d'arquitectes en morir Falqués. Des d'aquesta posició construeix els seus edificis més emblemàtics: el Conservatori Municipal de Música de Barcelona (1916-1927) i la Casa de la Lactància (1907-1914).

Recentment, s'ha sabut que és autor del projecte per al nou Hospital d'Infecciosos Municipal, signat el 1920. Projecte localitzat a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona arran de les investigacions dutes a terme pel centenari de l'Hospital del Mar, el qual no s'havia inventariat mai perquè estava arxivat en un altre expedient.^[2]

Amb l'arribada del noucentisme Falguera traslladà la seva activitat a la restauració d'edificis medievals, la més important va ser la remodelació de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1929) i la construcció de l'annex de l'edifici nou de l'Ajuntament.

Com a historiador de l'art destaca la seva col·laboració en el llibre Arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918), junt amb Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday i Casals. En solitari va escriure Monografia sobre Sant Pere de Roda (1906), prologada per Puig i Cadafalch, o Els constructors de les obres romàniques a Catalunya (1907).

Durant la Guerra Civil espanyola va ser capturat i torturat per part de la FAI, i un empresonament que va marcar la resta de la seva carrera i de la seva vida personal. Tot i que va mantenir el seu càrrec a l'Ajuntament de Barcelona, després d'aquesta experiència mai més va tornar a projectar cap obra.

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1902	Farmàcia Novellas (actualment Bolós)	Rbla. Catalunya, 77	Decoració encarregada per Antoni Novellas i Roig, amic de la família i, a partir de 1904, casat amb la germana de l'arquitecte.	Molt bé
1905	Casa Ramon Jansà[3]	Sardenya, 302	Edifici de cinc plantes amb un pinyó que el corona, característic dels edificis modernistes de l'Eixample.	Correcte
1906	Casa Pere Carbonell (atribuïda)[a]	Ravella, 15	Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i pis amb tres balcons i un segon amb finestres balconeres. Destaca la façana, plana i simètrica, de carreus de pedra a mig desbastar que contrasta amb les parts tallades al voltant de les obertures, a les claus d'arc florejades i, sobretot, al coronament amb tres pinyons mixtilinis que, com altres elements, remeten clarament a la Casa Calvet de Gaudí.	Regular
1910	Casa Concepció Cuyàs[4]	Elkano, 63	Mostra un coronament similar al de la casa Sans de Tossa de Mar.	Mal conservada
1910	Mercat de Sants	Sant Jordi, 6	Acabament del mercat començat per Pere Falqués.	Correcte
1911	Antiga Escola Municipal d'Arts i Oficis (actualment Institut Caterina Albert)	Rogent, 51	Concebut inicialment com a alberg per a gent sense sostre, va passar més tard a funcions docents. Destaca l'ús dels materials i solucions formals pròpies del modernisme com ara el maó vist, la ceràmica vidriada, el ferro forjat, així com les majòliques pintades al cartell que indica l'ús original de l'edifici i l'escut de l'Ajuntament situat al cos central. A la façana hi figura la signatura de Falguera i Pere Falqués.	Correcte
1912	Mercat de Galvany	Madrazo, 106-112	També en aquest cas es tractà d'acabar l'obra ja iniciada, si bé Falguera va imprimir l'aspecte actual del mercat.	Correcte
1912	Casa Carles Martí[5]	Olivera, 16	Casa d'habitatges molt senzilla.	Correcte
1912	Casa d'habitatges[6]	Consell de Cent, 81	Casa d'habitatges molt senzilla.	Correcte
1912	Casa Eleuteri Chico[7]	Mallorca, 323	Façana amb alguns esgrafiats però amb menys riquesa que la prevista al projecte inicial.	Correcte
1913	Escola del Bosc[8]	Jardins de Laribal, Parc de Montjuïc	Adaptació de l'antiga torre Laribal per a les funcions docents i ampliació amb nous pavellons.	?
1913	Mercat de la Boqueria	La Rambla, 89	Va fer les vidrieres de l'entrada de la Rambla i els ferros forjats de la coberta.	Correcte
1913	Casa de la Lactància	Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477	Tot hi haver un projecte inicial de 1907 de Pere Falqués, l'edifici és obra del projecte de 1908, acabat en 1913, de Falguera. Dissenyat per a atendre «els fills dels infeliços que es troben sense possibilitats», actualment és un casal d'avis. Destaquen els mosaics de Lluís Bru.	Correcte
1916	Casa de la Misericòrdia	Elisabets, 6-10	Falguera començà la valoració de la remodelació de la Casa de la Misericòrdia (1583), regentada per Joaquim Esteve.	Correcte
1916	Escola Municipal de Música	Bruc, 104	D'estil medievalista amb similituds de la casa de les Punxes, de Puig i Cadafalch. L'escultura de la porta principal és d'Eusebi Arnau. L'escola municipal de música havia estat fins a aquell moment en el Castell dels Tres Dragons, al Parc de la Ciutadella.	Correcte
1920	Edifici municipal d'arbitris	Comerç	Edifici d'oficines municipals, estilísticament se situava entre el modernisme i el noucentisme. Era d'obra vista i comptava uns estucats al sòcol exterior i abundants reixes de forja.	Enderrocat el 1995
1923	Casa Novellas-Falguera	Pablo Sàez de Barés	Habitatge particular del matrimoni Antoni Novellas i Carmen Falguera (germana de l'arquitecte).	?
1928	Antiga seu del Real Montepio de San Pedro	Mar, 95 Almirall Aixada, 4	Edifici d'habitatges de planta baixa i cinc plantes. Originàriament va ser destinat a la seu del Real Montepío de San Pedro Pescador. Pertany clarament a l'etapa monumentalista amb disseny noucentista. Destacar l'estuc imitant llargs carreus; les potents balustrades de les obertures de la planta noble; la gran arcada de mig punt del carrer Almirall Aixada; la potent cornisa i el templet que corona l'edifici sobre el badalot de l'escala.	Correcte

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1900	Fàbrica Estruch		Fàbrica tèxtil encarregada per Lluís Oller i en la que col·laborà el seu germà Josep Maria.	Enderrocada el 2006
1904	Cementiri de Palau-solità		En la construcció va utilitzar arcs cecs a la façana principal, fruit del coneixements arran de l'estudi sobre arquitectura romànica que estava redactant. Utilitzà trencadís igual que en els de Sentmenat i Castellar del Vallès.	Correcte
1908	Ajuntament		Façana posterior	Correcte
1900-1910	Casa unifamiliar	Av. Catalunya	Sense documentació	?

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1905	Cementiri Municipal		Cementiri amb clares influències gaudinianes amb formes corbes i trencadís obra de Lluís Bru.	Correcte

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1906	Casa Sans (atribuïda)	Pl. Espanya, 6	Encarregada per Joan Sans, un vilatà que havia fet fortuna a Colòmbia. Hi ha constància de la col·laboració d'Alfons Juyol, si bé les dades de l'autoria de Falguera són per referències a les revistes especialitzades de l'època.	Molt bé

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni de Falguera i Sivilla

• Catasús i Oliart, Aleix «L’arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947)». Locus Amoenus, 5, 2000, pàg. 277-290.