Antoni de Borbó
Antoni de Borbó o Antoni I de Navarra (La Fère, França, 22 d'abril de 1518 - Les Andelys, 17 de novembre de 1562) fou duc de Vendôme, rei de Navarra, comte de Foix i copríncep d'Andorra (1555-1562). Orígens familiarsVa néixer el 22 d'abril de 1518 al castell de La Fère (Picardia). Fill de Carles IV de Borbó i de Francesca d'Alençon. Els seus germans van ser Francesc, comte d'Enghien, Carles, cardenal de Borbó, i Lluís, príncep de Condé.[1] Després del rei de França i dels seus fills era el primer príncep de sang, és a dir, el següent en la línia successòria al tron.[2] MatrimoniEl 20 d'octubre de 1548,[1] es casà a Moulins amb Joana III de Navarra, reina de Navarra i comtessa de Foix. Antoni va aportar els ducats de Vendôme i al castellania de La Fère al matrimoni.[3] Van tenir els següents fills:
Rei de NavarraEl 1555 a la mort d'Enric II de Navarra, Joana d'Albret fou nomenada successora seva amb el nom de Joana III de Navarra.[5] A partir d'aquest moment, Antoni va esdevenir rei titular de Navarra.com a rei de Navarra.[2] Un regnat que realitzaren de manera conjunta fins a la mort prematura d'aquest. El problema religiósSense conviccions religioses veritables va canviar sovint de religió, alternant el catolicisme i el calvinisme. El 1560 la reina Joana va abjurar solemnement de la fe catòlica, abraçant el calvinisme, i per influència seva Antoni va fer el mateix.[5] El seu germà petit, Lluís I de Borbó, príncep de Condé, fou nomenat cap del partit protestant de França, per la qual cosa va passar a combatre al costat del rei de França. El 1561 Caterina de Mèdici, reina vídua i regent en nom del seu fill Carles IX de França, el nomenà tinent general. Durant el setge de Rouen fou ferit el 3 de novembre de 1562, morint a Les Andelys (Normandia) el 17 de novembre del mateix any.[1] La seva esposa continuà regnant a Navarra fins a la seva mort el 1572, any en què fou succeïda pel fill comú dels dos Enric III de Navarra. Referències
|