Antoni de Borbó

Antoni de Borbó

Biografia
Naixement	22 abril 1518 La Fère (França)
Mort	17 novembre 1562 (44 anys) Les Andelys (França)
Sepultura	Col·legiata Saint-Georges de Vendôme
Comte de Foix
1555 (Gregorià) – 1562 (Gregorià) ← Enric II de Navarra – Enric IV de França → Juntament amb: Joana III de Navarra
Rei de Baixa Navarra
1555 – 1562 Juntament amb: Joana III de Navarra
Activitat
Camp de treball	Política i domini militar
Lloc de treball	Regne de Navarra Navarra
Ocupació	polític
Altres
Títol	Duc de Vendôme Rei de Navarra
Família	Casa de Borbó a França
Cònjuge	Joana III de Navarra (1548 (Gregorià)–)
Parella	Louise de La Béraudière du Rouhet
Fills	Enric IV de França  () Joana III de Navarra Carles III de Borbó  () Caterina de Borbó  () Joana III de Navarra
Pares	Carles IV de Borbó   i Francesca d'Alençon
Germans	Joan de Borbó-Soissons Lluís I de Borbó-Condé Carles de Borbó Francesc de Borbó Margarida de Vendôme Maria de Borbó-Vendôme Elionor de Borbó

Antoni de Borbó o Antoni I de Navarra (La Fère, França, 22 d'abril de 1518 - Les Andelys, 17 de novembre de 1562) fou duc de Vendôme, rei de Navarra, comte de Foix i copríncep d'Andorra (1555-1562).

Va néixer el 22 d'abril de 1518 al castell de La Fère (Picardia). Fill de Carles IV de Borbó i de Francesca d'Alençon. Els seus germans van ser Francesc, comte d'Enghien, Carles, cardenal de Borbó, i Lluís, príncep de Condé.^[1] Després del rei de França i dels seus fills era el primer príncep de sang, és a dir, el següent en la línia successòria al tron.^[2]

El 20 d'octubre de 1548,^[1] es casà a Moulins amb Joana III de Navarra, reina de Navarra i comtessa de Foix. Antoni va aportar els ducats de Vendôme i al castellania de La Fère al matrimoni.^[3] Van tenir els següents fills:

• l'infant Enric (1550-1552), duc de Beaumont^[4]
• l'infant Enric (1553-1610), rei de Navarra i de França^[4]
• l'infant Carles de Borbó (1554-1610), cardenal i arquebisbe de Rouen
• l'infant Lluís-Carles de Navarra (1555-1557), comte de Marles
• la infanta Magdalena de Navarra (1556)
• Caterina de Borbó (1559-1604), duquessa d'Albret, comtessa d'Armanyac i Rodés, casada el 1599 amb el duc Enric II de Lorena

El 1555 a la mort d'Enric II de Navarra, Joana d'Albret fou nomenada successora seva amb el nom de Joana III de Navarra.^[5] A partir d'aquest moment, Antoni va esdevenir rei titular de Navarra.com a rei de Navarra.^[2] Un regnat que realitzaren de manera conjunta fins a la mort prematura d'aquest.

Sense conviccions religioses veritables va canviar sovint de religió, alternant el catolicisme i el calvinisme. El 1560 la reina Joana va abjurar solemnement de la fe catòlica, abraçant el calvinisme, i per influència seva Antoni va fer el mateix.^[5]

El seu germà petit, Lluís I de Borbó, príncep de Condé, fou nomenat cap del partit protestant de França, per la qual cosa va passar a combatre al costat del rei de França. El 1561 Caterina de Mèdici, reina vídua i regent en nom del seu fill Carles IX de França, el nomenà tinent general.

Durant el setge de Rouen fou ferit el 3 de novembre de 1562, morint a Les Andelys (Normandia) el 17 de novembre del mateix any.^[1] La seva esposa continuà regnant a Navarra fins a la seva mort el 1572, any en què fou succeïda pel fill comú dels dos Enric III de Navarra.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni de Borbó