Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Antoni Miralda i Bou

Plantilla:Infotaula personaAntoni Miralda i Bou
Imatge
(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1942 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióartista, gravador, escultor Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 juny 1977documenta 6
Biennal de Venècia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webstomakdigital.org Modifica el valor a Wikidata
TMDB.org: 1580054 Modifica el valor a Wikidata

Antoni Miralda (Terrassa, 1942) és un artista multidisciplinari.

Des de la dècada de 1960, el seu treball ha desenvolupat l'objecte, el cerimonial, les intervencions en l'espai públic, el menjar i el concepte Food Cultura.[1]

Biografia

Miralda va néixer a Terrassa, el 1942, on va créixer en l'ambient d'una ciutat industrial tèxtil. Després del servei militar, es va traslladar a París el 1962, on va començar la seva trajectòria artística per a la revista ELLE i la creació d'objectes i obres d'art comestible. Els seus assemblatges antimilitaristes coneguts com a Soldats Soldés (acumulació de soldats de plàstic) es van convertir en obres de gran escala, mentre que els sopars i els esdeveniments privats es van transformar en banquets i cerimonials públics en involucrar menjar, ritual, color i simbolisme.

El 1971 es va traslladar a New York, i des d'aleshores ha viscut i treballat als Estats Units i Europa incidint en l'espai públic i participatiu. Els seus projectes s'originen de la investigació i es desenvolupen al llarg d'extensos períodes, requereixen l'assistència d'un grup nombrós de col·laboradors i la cooperació del mateix espectador. El 1972, juntament amb l'artista Dorothée Selz, desenvolupa la sèrie de Cakes - objectes arquitectònics comestibles - i intervencions i banquets Miralda-Selz traiteurs Coloristes. El 1974, realitza Movable Feast, una carrossa / banquet ambulant amb plats i ingredients procedents dels diferents veïns, botigues i restaurants de la Ninth Avenue de New York. De 1984 a 1989, l'exposició Santa Comida es presenta a New York, Miami, Barcelona i Paris; del Museo del Barrio a Magiciens de la Terre.

El 1984 Miralda i la chef Montse Guillén, creen el reconegut restaurant El Internacional tapas bar & restaurant [2] al barri de TriBeCa de New York. El 1990, Miralda presenta al Pavelló d'Espanya de la Biennal de Venècia l'aixovar i les amonestacions de Honeymoon Project, 1986-1992, un projecte multi-site i internacional basat en el ritual del matrimoni entre el Monument a Colom (Barcelona) i l'Estàtua de la Llibertat (New York). El 2000, és nomenat director del Food Pavilion de l'EXPO 2000 a Hannover (Alemanya) a través del qual explora i desenvolupa amb Montse Guillén el concepte Food Cultura, que posteriorment es definirà en altres accions i projectes com Sabores y Lenguas (en diverses ciutats de Llatino America, Europa i Orient), Oda a la Papa (Lima), Digestible News (Miami, Marseille) o Power Food, que proposen reflexionar entorn el poder i l'energia del menjar, la memòria culinària i la riquesa gastro-cultural de diverses ciutats llatinoamericanes i europees.

El 2010, amb el títol De gustibus non disputandum, es va presentar a Madrid una extensa exposició retrospectiva de l'artista, organitzada pel Museo Reina Sofia al Palacio de Velázquez.[3] En el full de sala de l'exposició s'afirma: 'La seva obra, vinculada a un context social i polític a manera de treball d'observació sobre el terreny i que frega l'etnologia, és testimoni i eina al mateix temps de la desconstrucció de prejudicis i esquemes formals preexistents. Les activitats de Miralda, un dels primers artistes a fugir de l'espai de l'estudi i del museu, es desenvolupen al carrer i en espais aliens al circuit de l'art. Les obres aquí exposades s'han de llegir com a punts de referència d'un recorregut que explora els temes més complexos i vitals de la nostra societat per a codificar en una iconografia singular, de vegades a escala colossal, a la trobada d'un llenguatge vibrant i participatiu, basat en la celebració dels sentits, del color, de la vida i de l'imaginari'.[4]

Els seus actes públics a París, New York, Kassel, Miami, Kansas City, Las Vegas, entre altres, han descobert l'obra de Miralda al públic en general.

Projectes seleccionats

  • Soldats Soldés. París,1965-1973.
  • París. La Cumparsita, coautor Benet Rossell. 1972.
  • Miralda-Selz. Traiteurs Coloristes, coautor Dorothée Selz. París, 1967-1973.
  • Cenotafios. París, 1969-1975.
  • Patriotic Banquet. Nueva York, 1972-1973.
  • Movable Feast. Nueva York, 1974.
  • Fest für Leda. Dokumenta 6, Kassel, 1977.
  • Charlie Taste Point. Berlín, 1979.
  • Mona a Barcelona. Barcelona, 1980.
  • Wheat & Steak. Kansas City, 1981.
  • Santa Comida. New York, Miami, Barcelona, París, 1984-1989.
  • El Internacional Tapas Bar & Restaurant, coautor Montse Guillén. Nueva York, 1984-1986.
  • Honeymoon Project. Diversas localizaciones, 1986-1992.
  • Sabores y Lenguas / Food Cultura. Diversas localizaciones, 1997-2007.
  • Food Pavilion. Hannover, Expo2000.
  • FoodCulturaMuseum. Barcelona, 2003-2007.
  • Oda a la papa, Lima, 2008.
  • Food. Ginebra, São Paulo, Marsella 2013-2014.

Exposicions seleccionades

  • Institute of Contemporary Arts, London, 1966.
  • Galerie Claude Givaudan, Paris (con Dorothée Selz), 1970.
  • Hanover Gallery, London, 1970.
  • Eat Art Gallery, Düsseldorf (con Dorothée Selz), 1971.
  • Art Gallery of New South Wales, Sydney, 1973.
  • Breadline, Contemporary Arts Museum, Houston, Texas, 1977.
  • Nelson Atkins Museum of Art, Kansas City, Missouri,1981.
  • Fundació Joan Miró, Barcelona, 1988.
  • Philadelphia Museum of Art, Philadelphia, 1990.
  • Holly Solomon Gallery, New York, 1991.
  • Palau de la Virreina, Barcelona, 1995.
  • Fundació "la Caixa'', Barcelona, 1995.
  • Institut Valencià d'Art Modern IVAM, Valencia, 1995.
  • Galerie de France, París, 1997.
  • Miami Art Museum, Miami, 1998.
  • Expo 2000, Hannover, 2000.
  • Museo de Bellas Artes, Caracas, 2004.
  • Museo de Arte Moderno de Buenos Aires, 2007.
  • Power Food, Artium Vitoria, 2008.
  • Power Food, Es Baluard, Palma, 2009.
  • Musée Intermational des Arts Modestes, Sète, 2009.
  • De gustibus non disputandum, Palacio Velázquez. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, 2010.

Referències

  1. Food Cultura és un espai que serveix com a plataforma per a explorar l'univers del menjar i la cultura. www.foodcultura.org
  2. El Internacional Tapas Bar & Restaurant, va ser concebut com un projecte artístic i un experiment social desenvolupat entre els anys 1984 i 1986 per l'artista Antoni Miralda i la chef Montse Guillén al barri de TriBeCa de New York. Una proposta rellevant tant en el context de l'art com en la cultura gastronòmica i que es va convertir en una icona de New York als anys 80. El projecte entenia el menjar, les experiències culturals i l'art com rituals per a transmetre i subvertir les tradicions, els processos de mestissatge o les pràctiques socials del moment. Un procés de creació artística dia a dia, durant prop de 3 anys.
  3. Diari El País, 26/06/2010
  4. Full de sala de l'exposició De gustibus non disputandum. Museo Reina Sofía. Palacio de Velázquez. Parque del Retiro. 24 de junio - 11 de octubre 2010.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9