|
Antoni Marí i Muñoz
Antoni Marí Muñoz (Eivissa, 1944) és un escriptor, crític d'art i professor universitari eivissenc. És especialista en estètica i teoria de l'art.[1] Conrea diferents gèneres literaris entre els quals destaca sobretot l'assaig, la poesia i la novel·la. Ha estat guardonat amb diversos premis.[1] La seva creació literària es mou entre la poesia, l'assaig i la novel·la. BiografiaEl 1979 va publicar el primer llibre de poemes, titulat El preludi (1979), i el 1988 el recull d'assajos La voluntat expressiva (1988), que porta a terme la seva idea de gènere, seguit de Formes de l'individualisme (1994). En la seva primera novel·la, El vas de plata (1991), parla de la seva adolescència, i a El camí de Vincennes (1995) ens ofereix la seva particular interpretació de l'amistat entre Rousseau i Diderot. A Entspringen (2000), reflexiona sobre la recerca en la identitat i la memòria. El 2003 va tornar a la poesia amb Tríptic des Jondal (2003) i el 2004, a l'assaig amb La vida dels sentits. Ha estat guardonat amb el Premi de la Crítica Serra d'Or (1988 i 1994), el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1988), i el Premi de la Crítica de poesia catalana per Un viatge d'hivern, entre altres.[2] És llicenciat en filosofia i lletres. Entre els anys 1979 i 1989 va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, i és llavors quan se centrà en la que després serà la seua especialitat: l'estudi de les idees estètiques. És un escriptor prolífic, ja que s'ha dedicat a molts gèneres literaris; publicà el seu primer llibre l'any 1979, El preludi, un llibre de poemes. En l'actualitat, Antoni Marí és catedràtic de teoria de l'art a la Universitat Pompeu Fabra, continua creant històries i poemes a més de dur a terme una intens treball com a conferenciant i crític d'art. Les seves obres li han suposat premis tan prestigiosos com el de la Crítica Serra d'Or, el Ciutat de Barcelona o el Prudenci Bertrana de novel·la. A més, és director d'una col·lecció de poesia anomenada "Textos sagrados", de Tusquets Editors. Obres[3]
Guardons i reconeixements[4]
Referències
|
||||||||||||||||||||
