Els anticolinèrgics o parasimpaticolítics són un grup de substàncies que bloquegen l'acció del neurotransmissor anomenat acetilcolina (ACh) a les sinapsis del sistema nerviós central i perifèric.[1][2]
Aquests agents inhibeixen el sistema nerviós parasimpàtic bloquejant selectivament la unió de l'ACh al seu receptor a les cèl·lules nervioses. Les fibres nervioses del sistema parasimpàtic són responsables del moviment involuntari dels músculs llisos presents al tracte gastrointestinal, el tracte urinari, els pulmons i moltes altres parts del cos.[3]
En termes generals, els anticolinèrgics es divideixen en dues categories d'acord amb les seves dianes específiques al sistema nerviós central i perifèric i a la unió neuromuscular:[3] agents antimuscarínics i agents antinicotínics (blocadors ganglionars, blocadors neuromusculars).[4]
El terme "anticolinèrgic" s'utilitza típicament per referir-se a antimuscarínics que inhibeixen de manera competitiva la unió d'ACh als receptors muscarínics de l'acetilcolina; aquests agents no antagonitzen la unió als receptors nicotínics de l'acetilcolina en la unió neuromuscular, tot i que el terme s'utilitza de vegades per referir-se als agents que ho fan.[3][5]
Usos mèdics
Els fàrmacs anticolinèrgics s'utilitzen per tractar una varietat de condicions:
- Mareig (inclosos símptomes relacionats amb el vertigen i la cinetosi)
- Símptomes extrapiramidals, un possible efecte secundari dels medicaments antipsicòtics
- Trastorns gastrointestinals (per exemple, úlceres pèptiques, diarrea, piloroespasme, diverticulitis, colitis ulcerosa, nàusees, i vòmits)
- Trastorns genitourinaris (p. ex., cistitis, uretritis i prostatitis)
- Insomni, encara que normalment només a curt termini
- Trastorns respiratoris (p. ex., asma, bronquitis crònica i malaltia pulmonar obstructiva crònica [MPOC])
- Bradicàrdia sinusal a causa d'un nervi vague hipersensible
- Intoxicació per agents nerviosos basats en organofosfats, com ara VX, sarin, i altres[6][7]
Els anticolinèrgics generalment tenen efectes antisialagogs (disminució de la producció de saliva), i la majoria produeixen cert nivell de sedació, ambdues avantatges en procediments quirúrgics.[8][9]
Referències
- ↑ «Anticholinergics». A: Anticholinergic Agents. Bethesda (MD): National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases, 2012. «Els anticolinèrgics tenen activitats antisecretores i disminueixen les secrecions nasals i bronquials, la salivació, el llagrimeig, la sudoració i la producció d'àcid gàstric, i es poden utilitzar per disminuir les secrecions en malalties al·lèrgiques i inflamatòries. Els anticolinèrgics relaxen el múscul llis del tracte gastrointestinal, la bufeta i el pulmó i es poden utilitzar per a afeccions gastrointestinals, urològiques o respiratòries associades a espasmes i dismotilitat.»
- ↑ Clinical Pharmacology [database online]. Tampa, FL: Gold Standard, Inc.; 2009. Drugs with Anticholinergic Activity. Prescriber's Letter 2011; 18 (12):271233.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Migirov, A; Datta, AR. «article-17683». A: Physiology, Anticholinergic Reaction. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing, 2020.
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 24 gener 2021].
- ↑ «Anticholinergic poisoning».
- ↑ «NERVE AGENTS». fas.org. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ Nair, V. Priya; Hunter, Jennifer M. «Anticholinesterases and anticholinergic drugs» (en anglès). Continuing Education in Anaesthesia, Critical Care & Pain, vol. 4, 5, 01-10-2004, pàg. 164–168. DOI: 10.1093/bjaceaccp/mkh045. ISSN: 1743-1816.
- ↑ Page 592 in: Cahalan, Michael D.. Clinical Anesthesia. Hagerstwon, MD: Lippincott Williams & Wilkins, 2009. ISBN 978-0-7817-8763-5.
- ↑ Barash, Paul G. Clinical Anesthesia. Lippincott Williams & Wilkins, 2009. ISBN 9780781787635.
