Antígon de Judea

Antígon de Judea

Biografia
Naixement	c. 80 aC
Mort	37 aC (42/43 anys) Antioquia de l'Orontes (Turquia)
Causa de mort	decapitació
Sepultura	Abba Cave (en)
Rei de Judà
40 aC – 37 aC ← Aristobul II de Judea – Herodes el Gran →
Summe Sacerdot d'Israel
40 aC – 37 aC ← Hircà II – Ananel →
Activitat
Ocupació	sacerdot
Família
Família	Asmoneus
Pare	Aristobul II de Judea
Germans	Alexandre Asmoneu Alexandra

Antígon de Judea (en llatí Antigonus, en grec Ἀντίγονος) fou rei de Judea, fill d'Aristòbul II i el darrer dels reis macabeus.^[1]

A la mort del seu pare pels pompeians, Antígon fou expulsat del país per Antípater i els seus fills i no va poder rebre ajut dels partidaris de Juli Cèsar. Va fugir a Pàrtia i quan els parts van envair Judea el van col·locar al tron (40 aC). Herodes el Gran, fill d'Antípater, va fugir a Roma on el senat li va reconèixer el títol reial mercès a la influència de Marc Antoni. Herodes va tornar a Judea assistit per un exèrcit romà dirigit per Gai Sosi que va combatre els parts. Antígon fou derrotat i Herodes va entrar a Jerusalem després d'un llarg setge. Antígon es va rendir a Sosi que el va entregar a Marc Antoni. Aquest el va fer executar com a delinqüent comú el mateix any 37 aC.^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antígon de Judea