Anna Visscher
Anna Roemers Visscher (Amsterdam, 2 de febrer de 1584 – Alkmaar, 6 de desembre de 1651) fou una poeta, traductora i artista neerlandesa. BiografiaAnna, ben coneguda per la seva obra literària, era la filla major del mercader i escriptor d'Amsterdam Roemer Visscher i la germana de Maria Tesselschade Visscher. La situació econòmica i social de la seva família a Amsterdam va habilitar la possibilitat d'Anna per ser instruïda en llengües, cal·ligrafia, brodat, dibuix, pintura, gravat en vidre i altres arts. Va contreure matrimoni amb Dominicus Booth van Wesel el 1624 i es van traslladar a Leiden juntament amb els seus dos fills l'any 1646.[1] Visscher va viure durant el Renaixement on les poetes eren sovint elogiades pel que eren més que per la seva pròpia obra literària. Es trobava entre el grup d'artistes, escriptors i músics que van formar el cercle Muiderkring. Va ser altament admirada per l'elit artística com a Pieter Corneliszoon Hooft, Jacob Cats, Joost van den Vondel, Constantijn Huygens i uns altres. La van cridar la segona musa Safo, la quarta gràcia i altres adjectius sovint dedicats a treballs d'ella.[2] Va ser particularment considerada per la seva habilitat amb la punta de diamant per gravar vidre. A més, tenia un aparent interès en els llibres d'emblemes, i va traduir al neerlandès tretze epigrames de Georgette de Montenay Emblèmes, ou devises chrestiennes de 1584.[3] Va contribuir amb poesia al llibre de 1618, Silenus Alcibiadis, Sive Proteus de Jacob Cats, amic contemporani d'Anna Maria van Schurman.[2] Anna Visscher va morir a Alkmaar, a la casa de la seva germana Maria.[1] Referències
Bibliografia
|