Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Andirin

Plantilla:Infotaula geografia políticaAndirin
Tipusdistricte de Turquia, vila i municipi Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 37° 36′ N, 36° 24′ E / 37.6°N,36.4°E / 37.6; 36.4
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia de Kahramanmaraş Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població33.193 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.050 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46400 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Andirin és una ciutat de Turquia que pertany a la província de Kahramanmaraş. Situada en la costa Mediterrània. És a més, la capital de la comarca homònima.

Història

Antigament va ser una ciutat de l'Imperi Romà d'Orient, i posteriorment del Regne d'Armènia Menor, anomenada Partzerpert, també escrit Pardzerpert. Al segle xiii va passar a formar part de l'Imperi Otomà. El 1514 la ciutat donà la benvinguda al soldà Selim I, quan tornava de la batalla de Çaldiran contra els perses.

El 1908 durant el retorn de la monarquia sota Abdul Hamid II s'imposà una reorganització administrativa i Andirin deixà de dependre del districte d'Aep.

El 20 d'octubre de 1918, después de l'armistici de Mudros signat amb els aliats de la primera guerra mundial, els armenis entraren a Maraix juntament amb l'exèrcit d'ocupació, mentre que les tropes franceses abandonaven Andırın. Els armenis destruïren molts edificis i massacraren la població. Andirin fou el centre de la guerra d'independència de la regió de Çukurova.

Demografia

Andirin a més de ser el nom d'una ciutat, és el nom d'una comarca. La población d'aquesta comarca és de 40.915 habitants segons el cens del 2007. D'aquest, 8.826 viuen en la ciutat d'Andirin i 32.889 repartits entre les altres ciutates i pobles. L'estructura ètnica de la comarca d'Andirin es compon de turcs i circassians.

La comarca consta de 54 poblacions o districtes administratius.

Geografia

Andırın és la comarca més verda i boscosa de la regió de Kahramanmaraş. L'altitud mitjana, que té un relleu molt accidentat, és de 1.100 m. El punto més alt és una muntanya que es diu Boncuk Tepesi, que té 2.249 m d'alçada. El clima és una variant humida del Mediterrani.

Muntanyes i turons
Rius i torrents
  • Beşbucak yaylası
  • Altınboğa
  • Çokak, Andırın o Çokak Yaylası
  • Halbur Yaylası
  • Kümbetir Yaylası
  • Meryemçil Yaylası
  • Mazgaç Yaylası
  • Kırksu Yaylası
  • Akifiye Yaylası
  • S Yaylası
  • Kuyucak Yaylası

Castells

  • Akkale, que conté el Museu d'Història de la República
  • Alameşe (Babikli) Kalesi
  • Anacık Kalesi,
  • Azgıt Kalesi,
  • Beyoğlu (Çürük) Kalesi
  • Bossek (Tuğluca) Kalesi
  • Boynuyoğunlu Kalesi
  • Burunönü (Çöğdür) Kalesi
  • Bülen Kalesi
  • Büveme Kalesi
  • Copçalar (Çınkırlı) Kalesi
  • Çebiş Kalesi
  • Çuhadarlı (Keçibucu-Mitel) Kalesi
  • Haştırın Kalesi,
  • Hisar Kale
  • Kabakoz Kalesi
  • Kaleboynu Kalesi
  • Kalekısığı Kalesi
  • Keleşli Kalesi
  • Torlar/Tatarlı/Tahirli Kalesi
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9