Anarquisme sense adjectiusL'Anaquisme sense adjectius és un corrent dins del pensament anarquista que defensa que les diferents escoles de pensament poden i han de conviure simultàniament. Dona pas a la voluntarietat (no-coacció, llibertat negativa) de les persones (sobre els seus cossos, ments i béns) per escollir el tipus d'associació (associació voluntària) que cadascú considere més favorable i proposa la lliure experimentació de models legals i econòmics. TeoriaL'origen del terme data de l'any 1890, arran d'una polèmica sobre un sistema econòmic per l'anarquisme entre mutualistes, anarcocol·lectivistes i anarcocomunistes de diversos països al diari francès La Révolte,[1] quan Fernando Tarrida del Mármol va enviar una carta al diari exposant com s'interpretava en el moviment llibertari espanyol la qüestió del desenvolupament d'una societat anarquista:[2]
Per a aquests anarquistes les preferències econòmiques es consideren de "importància secundària" a l'abolició de tota autoritat involuntària i permanent, i la lliure experimentació és l'única regla d'una societat lliure. Rudolf Rocker diu sobre els diferents tipus d'anarquisme:
Anarquistes coneguts que van arribar en algun moment a considerar a si mateixos sense adjectius, van ser Errico Malatesta i Voltairine de Cleyre. Actualment també hi ha anarquistes que s'anomenen "sense adjectius":[4]
Referències
Enllaços externs
|