Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Anàleg estructural

Un anàleg estructural en la química anàleg químicament o simplement un anàleg, és un compost químic que té una estructura similar a la d'un altre, però difereix d'ell respecte un cert component.[1][2][3]

Pot diferir en un o més àtoms, grups funcionals, o sub-estructures, les quals estan substituïdes amb altres àtoms, grups, o sub-estructures. Un anàleg estructural es pot imaginar que està format, com a mínim des del punt de vista teòric, a partir de l'altre compost.

Malgrat l'alta similitud química, els anàlegs estructurals no són necessàriament anàlegs funcionals; poden tenir propietats físiques, químiques, bioquímiques i/o farmacològiques molt diferents.[4]

Durant el desenvolupament d'un fàrmac se sintetitzen un gran nombre d'anàlegs estructurals d'un compost inicial principal i se'n proven els seus efectes com una part de l'estudi de les relacions estructura-activitat.[5]

Referències

  1. Willett, Peter, Barnard, John M. and Downs, Geoffry M. «Chemical Similarity Searching». Journal of Chemical Information and Computer Science, 38, 6, 1998, pàg. 983–996. DOI: 10.1021/ci9800211.
  2. A. M. Johnson; G. M. Maggiora Concepts and Applications of Molecular Similarity. Nova York: John Willey & Sons, 1990. ISBN 0-471-62175-7. 
  3. «Approaches to Measure Chemical Similarity - a Review». QSAR & Combinatorial Science, 22, 9–10, 2003, pàg. 1006–1026. DOI: 10.1002/qsar.200330831.
  4. Martin, Yvonne C., Kofron, James L. and Traphagen, Linda M. «Do Structurally Similar Molecules Have Similar Biological Activity?». Journal of Medicinal Chemistry, 45, 19, 2002, pàg. 4350–4358. DOI: 10.1021/jm020155c. PMID: 12213076.
  5. «Computational chemistry-driven decision making in lead generation». Drug Discovery Today, 11, 1–2, 2006, pàg. 43–50. DOI: 10.1016/S1359-6446(05)03703-7. PMID: 16478690.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9