Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Amstetten

Plantilla:Infotaula geografia políticaAmstetten
Imatge
Ajuntament d'Amstetten
Tipusmunicipi d'Àustria i lloc amb drets i privilegis Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 48° 07′ 00″ N, 14° 52′ 00″ E / 48.1167°N,14.8667°E / 48.1167; 14.8667
EstatÀustria
Estat federatBaixa Àustria
DistricteDistricte d'Amstetten Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població23.656 (2018) Modifica el valor a Wikidata (455,62 hab./km²)
Idioma oficialalemany Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície51,92 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud275 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Cap de governChristian Haberhauer (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal3300 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic07472 Modifica el valor a Wikidata
Codi municipal austríac30502 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webamstetten.at Modifica el valor a Wikidata

Amstetten és un municipi de la Baixa Àustria capital del districte d'Amstetten. Hi ha vestigis d'assentaments humans de l'Edat de Pedra i l'edat de bronze a la zona. El primer assentament permanent a l'àrea que s'esmenta en fonts escrites és Ulmerfeld, esmentat en el 995. La primera menció d'Amstetten en si data de 1111. El 1858, la ciutat es produí l'arribada del ferrocarril de l'Imperi Austrohongarès. Des de 1868, també ha estat la seu de l'administració del districte local. Durant la Segona Guerra Mundial, hi va haver dos subcamps de concentració de Mauthausen-Gusen.[1] L'any 2008 s'hi descobrí el cas Fritzl que tingué una àmplia cobertura mediàtica a causa de l'escabrositat dels crims.

Fills il·lustres

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9