Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Amplitud interquartílica

Diagrama de caixa (amb l'amplitud interquartílica) i una funció de densitat de probabilitat (pdf) d'una població Normal N(0,σ²)

En estadística descriptiva, l'amplitud interquartílica (AIQ o IQR, en les seves sigles en anglès), també anomenada el 50% central, és una mesura de dispersió estadística igual a la diferència entre el 75è i el 25è percentils, o entre el quartil superior i l'inferior,[1][2] AIQ = Q3 − Q1.[3] En altres paraules, l'AIQ és el primer quartil sostret del tercer quartil; aquests quartils poden ser clarament apreciats en un diagrama de caixa. És un estimador retallat, ja que no contempla l'amplitud total de les dades, sinó només d'aquelles que ocupen el 50% central.

L'AIQ és una mesura de variabilitat, basada en dividir un conjunt de dades en quartils. Cada quartil divideix les dades ordenades en quatre parts iguals. Els valors que separen cadascuna de les part són anomenades primer, segon, i tercer quartils; i són denotats per Q1, Q2, i Q3, respectivament. El Q2 coincideix amb la mediana, valor que separa les dades ordenades en dues meitats.[4][5]

Ús

L'AIQ o IQR sol ser usada per a representar diagrames de caixa, una senzilla gràfica per a representar una distribució de probabilitat.

L'AIQ pot ser usada per identificar observacions atípiques o outliers.

Exemples

Dades posades en una taula

La següent taula té 13 fileres, amb dades ordenades des del valor 7 al valor 177

i x[i] Mediana Quartils
1 7 Q2=87 (mediana de taula sencera)


Q1=31 (mediana de la primera meitat, de fila 1 a 7)


2 7
3 31
4 31
5 47
6 75
7 87
Q3=119 (mediana de segona meitat, de fila 7 a 13)


8 115
9 116
10 119
11 119
12 155
13 177

Per les dades en aquesta taula l'amplitud interquartílica és IQR = Q3 − Q1 = 119 - 31 = 88.

Dades representades en un diagrama de caixa textual

 +-----+-+ 
 * o |-------| | |---|
 +-----+-+ 

 +---+---+---+---+---+---+---+---+---+---+---+---+
 0 5 10 12

Per les dades representades en aquest diagrama de caixa:

  • Quartil inferior (primer) Q1 = 7
  • Mediana (segon quartil) Q2 = 8.5
  • Quartil superior (tercer) Q3 = 9
  • Amplitud interquartílica, IQR = Q3 - Q1 = 2
  • Límit que marca les dades atípiques inferiors 1.5*IQR = Q1 - 1.5 * IQR = 7 - 3 = 4
  • Límit que marca les dades atípiques superiors 1.5*IQR = Q₃ + 1.5 * IQR = 9 + 3 = 12

Observacions atípiques

L'amplitud interquartilíca és sovint utilitzada per trobar observacions atípiques o outliers en conjunts de dades. Una dada atípica aquí és definida com a les observacions que cauen per sota Q1 − 1.5*IQR o per sobre de Q3 + 1.5*IQR. En un diagrama de caixa, el valor més alt i més baix dins d'aquests límits són indicat pels bigotis de la caixa (freqüentment amb un barra addicional al final del bigoti) i qualsevol dada atípica és representada com a punts individuals.

Referències

  1. Upton, Graham; Cook, Ian. Understanding Statistics. Oxford University Press, 1996, p. 55. ISBN 0-19-914391-9. 
  2. Zwillinger, D., Kokoska, S. (2000) CRC Standard Probability and Statistics Tables and Formulae, CRC Press. ISBN 1-58488-059-7 page 18.
  3. «Rango intercuartílico» (en castellà). [Consulta: 29 gener 2022].
  4. «Quartiles». [Consulta: 11 febrer 2022].
  5. «Quartiles and interquartile range - Range and box-and-whisker plots - WJEC - GCSE Maths Numeracy (WJEC) Revision» (en anglès britànic). [Consulta: 9 març 2022].

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9