Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alte Pinakothek

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Alte Pinakothek
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(de) Alte Pinakothek Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMuseu d'art i museu nacional Modifica el valor a Wikidata
Part deCol·leccions de Pintura de l'Estat de Baviera Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteLeo von Klenze Modifica el valor a Wikidata
Construcció1836 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMúnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBarer Straße 27, 80333 München, Germany Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 08′ 54″ N, 11° 34′ 12″ E / 48.148291°N,11.569985°E / 48.148291; 11.569985
Format perGarten Nähe Arcisstraße in München (en) Tradueix
Alte Pinakothek, upper floor, gallery I (en) Tradueix
Alte Pinakothek, upper floor, small gallery 1-2 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Monument patrimonial arquitectònic
IdentificadorD-1-62-000-577
Monument patrimonial arquitectònic
Garten Nähe Arcisstraße in München
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
FundadorLluís I de Baviera Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals193.570 (2016) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpinakothek.de… Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 2234133 Modifica el valor a Wikidata
Façana oest de l'Alte Pinakothek

L'Alte Pinakothek (Pinacoteca Antiga) és una pinacoteca situada a Múnic (Alemanya), i és el gran museu de pintura antiga de la capital bavaresa, ja que les seves col·leccions abasten des d'època medieval fins a principis del segle xix. En conjunt, És la més important pinacoteca alemanya i una de les més destacades del món.

Història

L'Alte Pinakothek el 1900

El museu va ser concebut com a col·lecció real. Els seus orígens es remunten al segle xvi durant el govern del duc Guillem IV de Baviera. Posteriorment altres ducs i prínceps van anar ampliant la col·lecció mitjançant encàrrecs, herències i adquisicions, fins a sumar els 8.000 quadres que formen aquesta col·lecció de la casa Wittelsbach.

A més de l'iniciador de la col·lecció, altres aportacions importants van venir de la mà del primer príncep elector de Baviera, Maximilià I, amb obres d'Albrecht Dürer, del seu net, Maximilià II Manuel, que va comprar 105 obres el 1689 entre les quals destacaven tres de Rubens, de la dot d'Anna Maria Lluïsa de Toscana, esposa de l'elector del Palatinat, Joan Guillem (1679-1718), de l'herència de Maximilià IV Josep, primer rei de Baviera, de la incorporació dels béns de les ordres eclesiàstiques i d'aportacions d'altres famílies aristocràtiques.

Durant el segle xix es van interrompre les adquisicions, represes només en part a finals d'aquest segle. Després de les destrosses causades per la Segona Guerra Mundial les despeses es van destinar a la restauració del museu, reprenent l'adquisició d'obres a finals del segle xx gràcies a fons especials de l'estat alemany, si bé en els anys 60 s'incorporaria una col·lecció de pintures del segle xviii de la Bayerische Hypothek und Vereinsbank. El 1994 algunes de les seves obres van passar a la Neue Pinakothek, dedicada a l'art dels segles XIX i XX.

L'edifici

La construcció, amb dues plantes i en estil neoclàssic, va començar el 1826, el dia 7 d'abril, en què es commemorava la mort de Rafael. L'arquitecte Leo von Klenze va conduir el projecte per encàrrec de Lluís I de Baviera, que veia que la seva col·lecció anava en augment i la Kammergalerie de la seva residència quedava petita, si bé una altra motivació del monarca va ser el convertir Múnic en l'«Atenes del Ishtar». En la seva època va arribar a ser la major galeria de pintura d'Europa. No obstant això, va patir tants desperfectes durant la Segona Guerra Mundial que es va considerar demolir-la, encara que finalment va ser reconstruït entre 1952 i 1957 per l'arquitecte Hans Döllgast. El 1994 es va tancar de nou per una renovació que va afectar tant als espais com a les obres.

Col·leccions

Noia ajaguda (Marie-Louise O'Murphy (1737-1818), de François Boucher

N'és destacable la col·lecció de primitius mestres alemanys, amb autors en actiu des de mitjan segle xiv fins a 1550, que van deixar sentir la seva influència no només a Alemanya sinó a tot l'àrea germànica de l'època i encara del Romanticisme. Albrecht Altdorfer (La batalla d'Alexandre a Issos), Lucas Cranach, Matthias Grünewald, Hans Holbein són els principals autors, entre els quals sobresurt Albrecht Dürer (Retaule Paumgartner, Autoretrat frontal, Els Quatre Apòstols, etc.).

També la pintura flamenca està molt ben nodrida, especialment la del segle xvii. Obres de primitius flamencs presents a la col·lecció són les de Roger van der Weyden, Lucas van Leyden i Jan Gossaert. Pel que fa a barroc trobem obres de Rubens (El rapte de les filles de Leucip), Van Dyck i Jacob Jordaens entre d'altres.

No hi falta la pintura italiana, representada en tots els seus períodes amb autors de la talla de Giotto, Fra Angelico, Botticelli, Leonardo (La Madonna del clavell), Rafael (Sagrada Família de Canigiani), Carracci i Tiziano (La coronació d'espines).

La forta presència de la pintura espanyola a la col·lecció està justificada tant per la qualitat de les obres, especialment les del segle d'or espanyol, com pel fet que Baviera formava part dels territoris dels Habsburg, casa regnant també a Espanya. Velázquez, Murillo (Nens menjant raïm), El Greco, Josep de Ribera i Zurbarán són els autors més notables.

Galeria

Enllaços externs

  • Pàgina web oficial (alemany) (anglès)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9