Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Almirall General

Almirall General és un rang militar de les marines danesa, neerlandesa, alemanya, russa, espanyola i sueca. El seu origen és un títol pels alts dignataris militars o navals de les marines europees.

Tercer Reich

Estendard d'un Generaladmiral

A la Kriegsmarine durant la II Guerra Mundial, un Almirall General (alemany: generaladmiral) era un rang superior a admiral, però inferior a Großadmiral. Un Generaladmiral era un rang de 4 estrelles, i en el sistema de rangs tradicional alemany fins a la Segona Guerra Mundial era equivalent a un vicealmirall de la Royal Navy britànica o de la Marina dels Estats Units.

La insígnia de màniga d'un generaladmiral era la mateixa que la d'un admiral, amb una franja gruixuda sota 3 franges regulars. Els Generaladmirals duien una tercera estrella a les espatlleres per diferenciar-se dels almiralls. L'equivalent al Heer i a la Luftwaffe era generaloberst.

El 1943 es publicà una directiva segons la qual el Oberbefehlshaber der Kriegsmarine (Comandant de la Marina) que tingués el rang de generaladmiral havia de lluir la insígnia de bocamàniga d'un Großadmiral, però la insígnia d'espatlla de Generaladmiral. Al Heer es realitzava una pràctica semblant, permetent als generalobersts a portar quatre estrelles a l'espatllera quan realitzaven tasques pròpies d'un generalfeldmarshall.

El 20 d'abril de 1936 va atorgar-se per primera vegada el rang, al qui seria Großadmiral Erich Raeder.

Els altres posseïdors del rang van ser:

És curiós citar que Karl Dönitz va ser promogut a Großadmiral sense haver estat abans generaladmiral.

Imperi rus

Almirall General (rus: генера́л-адмира́л) era el màxim rang de la Marina Imperial Russa com s'establí a la Taula de Rangs, i equivalent al de Mariscal de Camp. Era un càrrec purament honorífic i durant la major part de la seva existència, era atorgada a una persona en servei actiu, habitualment a un cap de departament naval, típicament un descendent de la família reial Romanov.

Només van haver 9 posseïdors del rang:

El rang s'abolí amb la caiguda de l'Imperi i no es va reviure quan es reintroduïren les distincions de rang entre 1935-1940. El rang d'Almirall de la Flota de la Unió Soviètica podria considerar-se com un equivalent modern.

Espanya

El rang d'Almirall General (espanyol: Almirante General) és el segon màxim rang dins la jerarquia de l'Armada espanyola. Està precedit pel de Capità General, càrrec ostentat pel Rei d'Espanya, i els seus homòlegs són el de General d'Exèrcit a l'exèrcit de terra i General de l'Aire a l'Exèrcit de l'Aire.

El rang d'Almirall General és relativament nou dins de l'escalafó militar espanyol; sent incorporat per equiparar-se a les escales militars de la resta de països de l'OTAN (OF-10), que compten amb cinc rangs d'almiralls.

Segons la Llei 17/1999, el rang d'Almirall General és ostentat per l'Almirall Cap de l'Estat Major de l'Armada (AJEMA).[1] A més, sempre i qual pertanyi a l'Armada, el Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) també ostentarà el rang. Un cop cessi, passa directament a la situació de reserva durant sis anys, passant posteriorment al retir, mantenint sempre la dignitat d'Almirall General.

La seva divisa és un entorxat sota 3 galons daurats, amb una estrella de 5 puntes. L'espatllera llueix un bastó de comandament i un sabre creueats sobre quatre estrelles de 4 puntes, amb una corona reial sobre el conjunt.

Regne de Portugal

Entre 1892 i 1910, el rang d'Almirall General (portuguès: Almirante-general) era el màxim rang de la Marina Portuguesa. Aquest rang només era ostentat pel Rei de Portugal com a comandant en cap constitucional de la Marina. El rang era equivalent al de marechal-general, també ostentat pel rei com a comandant en cap de l'Exèrcit Portuguès.

Divises

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9