|
Alismatals
   .jpg) .jpg) Les alismatals (Alismatales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les monocotiledònies (monocots) i s'hi inclouen 14 famílies[1] i més de 4.500 espècies agrupades en més de 150 gèneres[2] amb una distribució cosmopolita. Les alismatals són el principal clade de plantes angiospermes aquàtiques, però també inclou algunes espècies terrestres dins les famílies de les tofieldiàcies i de les aràcies. Entre les espècies aquàtiques hi ha representants de totes les formes de vida en aquest medi, emergides (plantatge d'aigua), de fulles surants (Aponogeton distachyos), surants (llentilla d'aigua) i submergides (alga dels vidriers). Hi ha espècies d'aigua dolça i marines, en el cas d'aquestes darreres, inclou la totalitat de les espècies d'angiospermes marines, entre les que es presenta la hidrofília una adaptació evolutiva que permet la pol·linització de les plantes submergides.[3][4] Altres adaptacions evolutives de les espècies submergides són l'absència d'estomes, atès que no tenen transpiració, i que acostumen a tenir poca quantitat d'esclerènquima perquè es mantenen dretes gràcies a cambres d'aire.[5] Les flors es disposen de manera habitual en inflorescències i a les llavors madures manca l'endosperma. EspèciesLa família de les aràcies és amb molta diferència la més nombrosa dins de l'ordre de les alismatals, consta de 140 gèneres[6] que agrupen més de 4000 espècies de plantes terrestres i aquàtiques caracteritzades per la seva inflorescència en espàdix. Algunes espècies d'aquesta família tenen importància econòmica com a plantes ornamentals,[7] se'n poden citar els gèneres Anthurium,[8] Caladium,[9] Monstera,[10] i Philodendron[11] amb espècies molt apreciades per les seves fulles, també es poden destacar la dieffenbàquia (Dieffenbachia seguine) molt popular com a planta d'interior [12] o el conegut i popular potos[13] (Epipremnum aureum). D'altra banda, cal citar el taro (Colocasia esculenta) que es conrea a les zones tropicals per a l'alimentació humana i la del bestiar. La família de les alismatàcies compta amb 18 gèneres[14] que agrupen poc més d'un centenar d'espècies de plantes aquàtiques.[15] Les aponogetonàcies són una família monotípica (amb un únic gènere)[16] amb una sixantena d'espècies[17] de plantes aquàtiques.[7] Algunes espècies com Aponogeton distachyos tenen usos ornamentals als jardins[18] i d'altres, que viuen completament submergides com ara Aponogeton boivinianus o Aponogeton madagascariensis, als aquaris.[7] La família de les hidrocaritàcies està formada per més d'un centenar d'espècies agrupades en 14 gèneres[19] de plantes aquàtiques. Algunes espècies com Vallisneria americana són utilitzades en aquaris.[20] Les potamogetonàcies són una família d'un centenar d'espècies de plantes aquàtiques agrupades en cinc gèneres. Algunes són utilitzades com a plantes d'aquari.[7] La resta de famílies són força petites, cinc d'elles, butomàcies, Maundiaceae, posidoniàcies, ruppiàcies i Scheuchzeriaceae són monotípiques. TaxonomiaA la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les alismatals hi ha les 14 famílies següents:[21]
Respecte a la tercera versió de la classificació APG hi el canvi de la inclusió de la família Maundiaceae.[22] FilogèniaLa filogènia de les alismatals encara no està tancada, la identificació del grup basal de l'ordre roman incerta, els estudis filogenètics ofereixen resultats diferents en funció dels elements utilitzats, uns mostren que el grup basal serien les tofieldiàcies i d'altres les aràcies. S'acostumen a dividir en tres clades, les tofieldiàcies, les aràcies i les 12 famílies restants o grup principal de les alismàtides.[3] Cladograma de les alismatals de l'any 2019.[23]
Història taxonòmicaClassificació APGAPG IA la classificació filogenètica APG I (1998), l'ordre de les alismatals, situat dins del clade de les monocotiledònies, comprenia les 14 famílies següents:[24]
El gran canvi que s'ha produït respecte a sistemes de classificació anteriors fou la inclusió de la família de les aràcies (Araceae).[25] Amb aquesta inclusió l'ordre va augmentar considerablement en nombre d'espècies atès que aquesta família compta amb uns 140 de gèneres,[6] el que suposa més de quatre milers d'espècies, mentre la resta de famílies conjuntament no arriben a 500 espècies. APG IIA la segona versió del sistema de classificació APG, APG II (2003), aquest ordre no va patir cap canvi respecte a la versió anterior.[26] APG IIIA la tercera versió del sistema de classificació APG, APG III (2009), l'orde es queda amb 13 famílies a causa de la integració de les espècies de la família Limnocharitaceae dins de les alismatàcies.[27] Classificació clàssicaCronquistA la classificació Cronquist (1981) hi havia tres famílies:[28]
Referències
Bibliografia A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alismatals
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
