Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alismatals

Infotaula d'ésser viuAlismatals
Alismatales Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
SubregneViridiplantae
OrdreAlismatales Modifica el valor a Wikidata
Bercht. i J.Presl, 1820
Nomenclatura
ExautorR.Br. Modifica el valor a Wikidata

Les alismatals (Alismatales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les monocotiledònies (monocots) i s'hi inclouen 14 famílies[1] i més de 4.500 espècies agrupades en més de 150 gèneres[2] amb una distribució cosmopolita.

La majoria de les famílies són formades per plantes herbàcies que habitualment es troben en ambients aquàtics. Les flors es disposen de manera habitual en inflorescències i a les llavors madures manca l'endosperma.

Espècies

La família de les aràcies és amb molta diferència la més nombrosa dins de l'ordre de les alismatals, consta de 140 gèneres[3] que agrupen més de 4000 espècies de plantes terrestres i aquàtiques caracteritzades per la seva inflorescència en espàdix. Algunes espècies d'aquesta família tenen importància econòmica com a plantes ornamentals,[4] se'n poden citar els gèneres Anthurium,[5] Caladium,[6] Monstera,[7] i Philodendron[8] amb espècies molt apreciades per les seves fulles, també es poden destacar la dieffenbàquia (Dieffenbachia seguine) molt popular com a planta d'interior [9] o el conegut i popular potos[10] (Epipremnum aureum). D'altra banda, cal citar el taro (Colocasia esculenta) que es conrea a les zones tropicals per a l'alimentació humana i la del bestiar.

La família de les alismatàcies compta amb 18 gèneres[11] que agrupen poc més d'un centenar d'espècies de plantes aquàtiques.[12]

Les aponogetonàcies són una família monotípica (amb un únic gènere)[13] amb una sixantena d'espècies[14] de plantes aquàtiques.[4] Algunes espècies com Aponogeton distachyos tenen usos ornamentals als jardins[15] i d'altres, que viuen completament submergides com ara Aponogeton boivinianus o Aponogeton madagascariensis, als aquaris.[4]

La família de les hidrocaritàcies està formada per més d'un centenar d'espècies agrupades en 14 gèneres[16] de plantes aquàtiques. Algunes espècies com Vallisneria americana són utilitzades en aquaris.[17]

Les potamogetonàcies són una família d'un centenar d'espècies de plantes aquàtiques agrupades en cinc gèneres. Algunes són utilitzades com a plantes d'aquari.[4] La resta de famílies són força petites, cinc d'elles, butomàcies, Maundiaceae, posidoniàcies, ruppiàcies i Scheuchzeriaceae són monotípiques.

Taxonomia

A la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les alismatals hi ha les 14 famílies següents:[18]

Pel que fa a la tercera versió de la classificació APG hi el canvi de la inclusió de la família Maundiaceae.[19]

Història taxonòmica

Classificació APG

APG I

A la classificació filogenètica APG I (1998), l'ordre de les alismatals, situat dins del clade de les monocotiledònies, comprenia les 14 famílies següents:[20]

  • Alismataceae
  • Aponogetonaceae
  • Araceae
  • Butomaceae
  • Cymodoceaceae
  • Hydrocharitaceae
  • Juncaginaceae
  • Limnocharitaceae
  • Posidoniaceae
  • Potamogetonaceae
  • Ruppiaceae
  • Scheuchzeriaceae
  • Tofieldiaceae
  • Zosteraceae

El gran canvi que s'ha produït respecte a sistemes de classificació anteriors fou la inclusió de la família de les aràcies (Araceae).[21] Amb aquesta inclusió l'ordre va augmentar considerablement en nombre d'espècies atès que aquesta família compta amb uns 140 de gèneres,[3] el que suposa més de quatre milers d'espècies, mentre la resta de famílies conjuntament no arriben a 500 espècies.

APG II

A la segona versió del sistema de classificació APG, APG II (2003), aquest ordre no va patir cap canvi respecte a la versió anterior.[22]

APG III

A la tercera versió del sistema de classificació APG, APG III (2009), l'orde es queda amb 13 famílies a causa de la integració de les espècies de la família Limnocharitaceae dins de les alismatàcies.[23]

Classificació clàssica

Cronquist

A la classificació Cronquist (1981) hi havia tres famílies:[24]

  • Butomaceae
  • Limnocharitaceae (actualment integrada dins de les alismatàcies)
  • Alismataceae

Referències

  1. ↑ Byng et al., Judd, p. 3, 15.
  2. ↑ «ALISMATALES Dumortier» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 21 gener 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Araceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 gener 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Alismatales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  5. ↑ «anthurium» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  6. ↑ «caladium» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  7. ↑ «monstera» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  8. ↑ «philodendron» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  9. ↑ «dumb cane» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  10. ↑ «potos». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 22 gener 2023].
  11. ↑ «Alismataceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 gener 2023].
  12. ↑ «Alismataceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  13. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 gener 2023].
  14. ↑ «Aponogeton» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 gener 2023].
  15. ↑ «Aponogeton distachyos». [Consulta: 22 gener 2023].
  16. ↑ «Hydrocharitaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 gener 2023].
  17. ↑ «Hydrocharitaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  18. ↑ Byng et al., Judd, p. 16.
  19. ↑ Byng et al., Judd, p. 5.
  20. ↑ The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 540. DOI: 10.2307/2992015.
  21. ↑ APG, 1998, p. 534.
  22. ↑ Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 416. DOI: 10.1046/j.1095-8339.2003.t01-1-00158.x [Consulta: 21 gener 2023].
  23. ↑ Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19-10-2009, pàg. 107. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x [Consulta: 21 gener 2023].
  24. ↑ Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Columbia University Press, 1981, p. xvii. ISBN 0-231-03880-1. 

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alismatals
Kembali kehalaman sebelumnya