Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alismatals

Infotaula d'ésser viuAlismatals
Alismatales Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAlismatales Modifica el valor a Wikidata
Bercht. i J.Presl, 1820
Nomenclatura
ExautorR.Br. Modifica el valor a Wikidata
Plantatge d'aigua (Alisma plantago-aquatica), una planta aquàtica emergida.
Aponogeton distachyos, les seves fulles suren sobre l'aigua.
La llentilla d'aigua (Lemna minor) sura lliurement a l'aigua.
L'alga dels vidriers (Posidonia oceanica), una planta marina que viu completament submergida.
Un potos (Epipremnum aureum), planta enfiladissa terrestre.

Les alismatals (Alismatales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les monocotiledònies (monocots) i s'hi inclouen 14 famílies[1] i més de 4.500 espècies agrupades en més de 150 gèneres[2] amb una distribució cosmopolita.

Les alismatals són el principal clade de plantes angiospermes aquàtiques, però també inclou algunes espècies terrestres dins les famílies de les tofieldiàcies i de les aràcies. Entre les espècies aquàtiques hi ha representants de totes les formes de vida en aquest medi, emergides (plantatge d'aigua), de fulles surants (Aponogeton distachyos), surants (llentilla d'aigua) i submergides (alga dels vidriers). Hi ha espècies d'aigua dolça i marines, en el cas d'aquestes darreres, inclou la totalitat de les espècies d'angiospermes marines, entre les que es presenta la hidrofília una adaptació evolutiva que permet la pol·linització de les plantes submergides.[3][4] Altres adaptacions evolutives de les espècies submergides són l'absència d'estomes, atès que no tenen transpiració, i que acostumen a tenir poca quantitat d'esclerènquima perquè es mantenen dretes gràcies a cambres d'aire.[5]

Les flors es disposen de manera habitual en inflorescències i a les llavors madures manca l'endosperma.

Espècies

La família de les aràcies és amb molta diferència la més nombrosa dins de l'ordre de les alismatals, consta de 140 gèneres[6] que agrupen més de 4000 espècies de plantes terrestres i aquàtiques caracteritzades per la seva inflorescència en espàdix. Algunes espècies d'aquesta família tenen importància econòmica com a plantes ornamentals,[7] se'n poden citar els gèneres Anthurium,[8] Caladium,[9] Monstera,[10] i Philodendron[11] amb espècies molt apreciades per les seves fulles, també es poden destacar la dieffenbàquia (Dieffenbachia seguine) molt popular com a planta d'interior [12] o el conegut i popular potos[13] (Epipremnum aureum). D'altra banda, cal citar el taro (Colocasia esculenta) que es conrea a les zones tropicals per a l'alimentació humana i la del bestiar.

La família de les alismatàcies compta amb 18 gèneres[14] que agrupen poc més d'un centenar d'espècies de plantes aquàtiques.[15]

Les aponogetonàcies són una família monotípica (amb un únic gènere)[16] amb una sixantena d'espècies[17] de plantes aquàtiques.[7] Algunes espècies com Aponogeton distachyos tenen usos ornamentals als jardins[18] i d'altres, que viuen completament submergides com ara Aponogeton boivinianus o Aponogeton madagascariensis, als aquaris.[7]

La família de les hidrocaritàcies està formada per més d'un centenar d'espècies agrupades en 14 gèneres[19] de plantes aquàtiques. Algunes espècies com Vallisneria americana són utilitzades en aquaris.[20]

Les potamogetonàcies són una família d'un centenar d'espècies de plantes aquàtiques agrupades en cinc gèneres. Algunes són utilitzades com a plantes d'aquari.[7] La resta de famílies són força petites, cinc d'elles, butomàcies, Maundiaceae, posidoniàcies, ruppiàcies i Scheuchzeriaceae són monotípiques.

Taxonomia

A la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les alismatals hi ha les 14 famílies següents:[21]

Respecte a la tercera versió de la classificació APG hi el canvi de la inclusió de la família Maundiaceae.[22]

Filogènia

La filogènia de les alismatals encara no està tancada, la identificació del grup basal de l'ordre roman incerta, els estudis filogenètics ofereixen resultats diferents en funció dels elements utilitzats, uns mostren que el grup basal serien les tofieldiàcies i d'altres les aràcies. S'acostumen a dividir en tres clades, les tofieldiàcies, les aràcies i les 12 famílies restants o grup principal de les alismàtides.[3]

Cladograma de les alismatals de l'any 2019.[23]

Alismatales

Araceae




Tofieldiaceae





Alismataceae




Hydrocharitaceae



Butomaceae






Aponogetonaceae




Scheuchzeriaceae




Juncaginaceae




Maundiaceae





Zosteraceae



Potamogetonaceae





Posidoniaceae




Ruppiaceae



Cymodoceaceae












Història taxonòmica

Classificació APG

APG I

A la classificació filogenètica APG I (1998), l'ordre de les alismatals, situat dins del clade de les monocotiledònies, comprenia les 14 famílies següents:[24]

  • Alismataceae
  • Aponogetonaceae
  • Araceae
  • Butomaceae
  • Cymodoceaceae
  • Hydrocharitaceae
  • Juncaginaceae
  • Limnocharitaceae
  • Posidoniaceae
  • Potamogetonaceae
  • Ruppiaceae
  • Scheuchzeriaceae
  • Tofieldiaceae
  • Zosteraceae

El gran canvi que s'ha produït respecte a sistemes de classificació anteriors fou la inclusió de la família de les aràcies (Araceae).[25] Amb aquesta inclusió l'ordre va augmentar considerablement en nombre d'espècies atès que aquesta família compta amb uns 140 de gèneres,[6] el que suposa més de quatre milers d'espècies, mentre la resta de famílies conjuntament no arriben a 500 espècies.

APG II

A la segona versió del sistema de classificació APG, APG II (2003), aquest ordre no va patir cap canvi respecte a la versió anterior.[26]

APG III

A la tercera versió del sistema de classificació APG, APG III (2009), l'orde es queda amb 13 famílies a causa de la integració de les espècies de la família Limnocharitaceae dins de les alismatàcies.[27]

Classificació clàssica

Cronquist

A la classificació Cronquist (1981) hi havia tres famílies:[28]

  • Butomaceae
  • Limnocharitaceae (actualment integrada dins de les alismatàcies)
  • Alismataceae

Referències

  1. Byng et al., 2016, p. 3,15.
  2. «ALISMATALES Dumortier» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 21 gener 2023].
  3. 3,0 3,1 Chen et al., 2022, p. 2.
  4. Luo et al., 2016, p. 932-933.
  5. Mauseth, 2013, p. 219.
  6. 6,0 6,1 «Araceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 gener 2023].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «Alismatales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  8. «anthurium» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  9. «caladium» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  10. «monstera» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  11. «philodendron» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  12. «dumb cane» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  13. «potos». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 22 gener 2023].
  14. «Alismataceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 gener 2023].
  15. «Alismataceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  16. «Aponogetonaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 gener 2023].
  17. «Aponogeton» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 gener 2023].
  18. «Aponogeton distachyos». [Consulta: 22 gener 2023].
  19. «Hydrocharitaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 gener 2023].
  20. «Hydrocharitaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 gener 2023].
  21. Byng et al., 2016, p. 16.
  22. Byng et al., 2016, p. 5.
  23. Cole, Theodor; Sokoloff, Dmitry; Remizowa, Margarita «ALISMATALES – Relationships and Features» (en anglès). The Plant Phylogeny Posters (PPP) project [Universitat Lliure de Berlín], 2019.
  24. The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 540.
  25. The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 534.
  26. Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 416. DOI: 10.1046/j.1095-8339.2003.t01-1-00158.x [Consulta: 21 gener 2023].
  27. Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19-10-2009, pàg. 107. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x [Consulta: 21 gener 2023].
  28. Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Columbia University Press, 1981, p. xvii. ISBN 0-231-03880-1. 

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9