Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Algues vermelles

Infotaula d'ésser viuAlgues vermelles
Rhodophyta Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dekousou Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneArchaeplastida
DivisióRhodophyta Modifica el valor a Wikidata
Wettst., 1901

Les algues vermelles o rodòfits (Rhodophyta) són uns organismes fotosintètics que contenen clorofil·la a i que poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.

Característiques

Presenten una gran diversitat de formes i grandàries. Es caracteritzen per l'absència de cèl·lules flagel·lades, la presència de pigments bilicromoproteids i ficobilisomes i l'absència de midó en els cloroplasts, ja que usen com a material de reserva el midó de florídies; els tilacoides són simples (rodoplasts). La reproducció sexual per oogàmia, amb cèl·lules especialitzades, carpogonis i espermacions (pot faltar-hi la sexualitat).

Reproducció

Els cossos reproductors estan situats als extrems terminals i tenen forma oval amb una mena de banya a l'extrem. Els gametòfits i els esporòfits són similars. La reproducció pot ser per via sexual o asexual, la primera comporta la unió de l'òvul amb l'espermatozou i la segona la formació d'espores o la fragmentació de l'alga per formar nous individus.

Taxonomia

La classificació dels rodòfits està encara en estudi. Segons Yoon[1] hi ha set classes repartides en dues subdivisions:

Subdivisió Cyanidiophytina
Subdivisió Rhodophytina

Usos

Les algues vermelles s'utilitzen especialment en el sector alimentari i en el farmacèutic. El producte més comercialitzat és l'agar-agar, que s'obté a partir d'algues vermelles, especialment del gènere Gelidium, Eucheuma i Gracilària, actuant com a pigment que els hi dona un color característic a cadascuna i formant catifes de color rosat o blanquinoses que arriben fins als 15 centímetres d'alçada. Aquestes algues presenten abundants ramificacions que agafen formes similars a ales i viuen durant tot l'any en roques d'aigües tranquil·les, on no els toca l'onatge directament, i prop de la superfície. També es troben en esquerdes i bassals. Són molt comunes a la mar Mediterrània i a l'est de l'Atlàntic, també se n'han trobades a Hawaii.

Referències

  1. Yoon, Hwan Su, K. M. Müller, R. G. Sheath, F. D. Ott, y D. Bhattacharya, 2006. Defining the major lineages of red algae (Rhodophyta). J. Phycol. 42:482-492

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9