|
Alfredo Barrera Vásquez
Alfredo Barrera Vásquez (Maxcanú, estat de Yucatán, 26 de novembre de 1900 - 28 de desembre de 1980) fou un antropòleg, lingüista, professor i estudiós de la cultura maia precolombina mexicà. Les seves contribucions a la història de Mèxic i de Yucatán són destacades. És considerat com un dels més prestigiosos maianistes i promotor de la literatura en llengua maia. Els seus pares van ser Narciso Barrera Madera i Eloísa Vásquez Bolívar Formació acadèmicaVa ser bilingüe (maia-espanyol) des de la seva infància. A primerenca edat va viatjar a Europa on va realitzar els seus estudis escolars fins al batxillerat. El 1917 va tornar a Mèrida, Yucatán per iniciar els seus estudis a l'escola de Belles arts de l'estat, dos anys més tard va viatjar a la Ciutat de Mèxic per seguir estudiant pintura i gravat, a més va ingressar a l'Escola Nacional Normal de Mestres. El 1922 va tornar a Mèrida i va exercir la docència a l'escola de Belles arts i la facultat d'Enginyeria. De 1927 a 1932 va continuar els seus estudis en Filosofia i Lletres a la ciutat de Mèxic, i va viatjar a Espanya per estudiar lletres espanyoles. Activitats professionalsAl seu retorn a Mèrida, el 1937 va ser nomenat director del Museu Arqueològic i Històric de Yucatán, va fundar l'Acadèmia de la Llengua Maya, i va intentar la fundació d'un Institut del Museu, però la seva proposta va ser deposada per la universitat. El 1939 va fundar la biblioteca Crescencio Carrillo y Ancona, el 1940 va fundar l'Institut d'Etnografia, Història i Bibliografia de Yucatán. El 1948 va dirigir l'Institut d'alfabetització per a indígenes monolingües de Mèxic. El 1949 va exercir el professorat de lingüística i sociologia dels països llatinoamericans a la Universitat Tulane. El 1950 la Unesco el va designar cap de programes per a l'estudi de les llengües vernacles en l'educació. El 1953 la Unesco el va designar per col·laborar amb l'administració italiana del llavors territori de Somàlia, i també per ajudar el govern bolivià a fi d'obtenir la llei d'alfabetització. El 1959 va poder cristal·litzar la seva idea de l'Institut Yucatec d'Antropologia i Història. En el mateix any va fundar també a Yucatán, el Centre d'Estudis Maies, i el 1965, el Centre d'Estudis Antropològics. La seva especialitat en l'estudi de la cultura maia es va centrar en a la lingüística, l'escriptura maia, el calendari maia, l'antropologia, antropologia aplicada, arqueologia, antropologia social, l'etnohistòria i 'etnobotànica. Va ser membre corresponent de l'Acadèmia Mexicana de la Llengua,[1] i membre de l'Acadèmia Franciscana de la Història amb seu a Washington D.C.[2] Obra
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
