Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alfabet ranjana

Infotaula sistema d'escripturaAlfabet ranjana
Tipusalfasil·labari, escriptura natural i escriptura de caixa única Modifica el valor a Wikidata
Llengüesnewar de Katmandú, sànscrit i tibetà Modifica el valor a Wikidata
Creació1100 Modifica el valor a Wikidata
OrigenNepal i Índia Modifica el valor a Wikidata
Basat enNepalese script (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ISO 15924Ranj Modifica el valor a Wikidata (303 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textd'esquerra a dreta Modifica el valor a Wikidata
Cartell al carrer a Katmandú en alfabet ranjana, devanagari i alfabet llatí.
Rètol de l'Oficina de la Ciutat Metropolitana de Katmandú en devanagari, ranjana (segona fila) i anglès.

L'alfabet ranjana és un sistema d'escriptura abugida que es va desenvolupar en el segle xi al Nepal[1] i es va utilitzar fins a mitjan segle XX per l'ètnia de Newar (o Nepal Bhasa), els habitants històrics de la vall de Katmandú, per escriure sànscrit, tibetà i newarès.[2] Actualment també s'utilitza encara en monestirs budistes de l'Índia, Xina, especialment en àrees budistes tibetanes a la Regió Autònoma del Tibet, Sichuan, Yunnan, Qinghai i Gansu, Mongòlia, i Japó.[1] Normalment s'escriu d'esquerra a dreta però la forma Kutakshar s'escriu de dalt a baix.[1] A més, també es considera l'escriptura cal·ligràfica nepalesa estàndard.

Desenvolupament

El ranjana és una escriptura Brahmi i té algunes semblances amb el Devanagari del subcontinent indi, notablement al Nepal i al nord de l'India.[3] Aquest alfabet també s'utilitza en la majoria de monestirs Mahayana i Vajrayana.[4] Juntament amb l'alfabet prachalit del Nepal, és considerat un dels sistemes d'escriptura del Nepal.[5]

Un exemple destacat de les primeres mostres de l'escriptura ranjana és el Sutra Astasahasrika Prajnaparamita, escrit amb tinta d'or per Bhiksu Ananda de Kapitanagar, que data de l'any 345 del calendari lunar nepalès Nepal Sambat (1215 dC).[6]

Alfabet

Vocals

Mantra en alfabet ranjana, en el sostre d'un temple budista a Tianjin, Xina.
a अ aḥ अः ā आ āḥ आः i इ ī ई u उ ū ऊ ṛ ऋ ṝ ॠ
ḷ ऌ ḹ ॡ e ए ai ऐ o ओ au औ å अँ aṃ अं aj अय् āj आय् ej एय्

Consonants

k क kh ख g ग gh घ ṅ ङ
c च ch छ j ज jh झ ñ ञ
ṭ ट ṭh ठ ḍ ड ḍh ढ ṇ ण
t त th थ d द dh ध n न
p प ph फ b ब bh भ m म
i य r र l ल v व
ś श ṣ ष s स h ह
kṣ क्ष tr त्र jñ ज्ञ

Diacrítics vocàlics

Diacrítics vocàlics del Ranjana per a la lletra 'ग'.
Diacrítics vocàlics del Ranjana per a la lletra 'ब'
Diacrítics vocàlics del Ranjana per a la lletra 'क'.

Hi ha tres regles per als diacrítics vocàlics en l'escriptura ranjana, segons si segueixen el model de क, ग i ब .

  • ख, ञ,ठ,ण,थ,ध,श segueixen el model de ग
  • घ,ङ,च,छ,झ,ट,ड,ढ,त,द,न,न्ह,प,फ,ब,भ,म,य,र,ह्र,ल,ल्ह,व,व्ह,ष,स,ह,त्र segueixen el model de ब
  • ज,म्ह,ह्य,क्ष, ज्ञ segueixen el model de क

Nombres

0 ० 1 १ 2 २ 3 ३ 4 ४ 5 ५ 6 ६ 7 ७ 8 ८ 9 ९

Ús

Síl·labes "Oṃ" en alfabet ranjana, que flanquegen els instruments dels Quatre Reis Celestials. Temple Jing'an, Xangai, Xina.

L'alfabet ranjana és el sistema d'escriptura utilitzat majoritàriament per la comunitat newar per imprimir escriptures religioses de l'hinduisme i el budisme i literatura en sànscrit. També s'utilitza actualment en documents d'elevat nivell de formalitat (com invitacions de casament, certificats, etc) al Nepal, en llengua newar i en títols de llibres en llengua newar.[2][7][8] És ben conegut que les tradicions budistes de Mahayana i Vajrayana utilitzen l'alfabet ranjana per escriure diversos mantres, entre els quals el mantra "Om mani padme hum" d'Avalokiteśvara, el mantra de Tara: "Om tare tuttare ture svaha", i el mantra de Manjusri: "Om ara pa cana dhi."[9][10][11] També s'utilitza l'alfabet ranjana en escriptures de l'hinduisme.[12]

En budisme xinès i altres budismes de l'extrem orient, l'escriptura estàndard en sànscrit per als mantres i daranis no era l'alfabet ranjana, sinó el més antic alfabet siddham que es va estendre àmpliament per la Xina durant la dinastia Tang.[13] Tanmateix, a la Xina Imperial tardana, la influència del budisme tibetà va popularitzar també l'alfabet ranjana, de manera que aquest sistema d'escriptura es troba també per tot l'extrem orient, tot i que no és tan comú com el siddham.[14]

Lanydza

Al Tibet hom es referia a aquest sistema d'escriptura amb el nom de lanydza (transliterat també com a lanja, landzha, lantsa...) tot i que en realitat és una escriptura lleugerament diferent de l'estàndard ranjana.[13] Al Tibet se sol utilitzar la variant lanydza per escriure textos originals en sànscrit.[15] Alguns exemples d'aquests textos són el Mañjuśrīnāmasamgīti, el sutra del diamant i el sutra aṣṭtanāhasrikā Prajñāpāramitā. L'escriptura lanydza es pot trobar també en manuscrits i en edicions impreses d'alguns diccionaris sànscrit-tibetà com el Mahāvyutpatti. Tanmateix, l'ús més freqüent de l'escriptura lanydza actualment és en els títols de les pàgines de textos tibetans, en què el títol en sànscrit sovint s'escriu en Lanydza, seguit d'una transliteració i d'un traducció en alfabet tibetà. D'altra banda, també s'utilitza ornamentalment en parets de temples, a l'exterior de rodes d'oració, i en dibuixos de mandales.

Monograma (Kutākshar)

Kutākshar és un monograma de l'escriptura ranjana. És l'únic de l'escriptura nepalesa que es pot escriure com a monograma.

Des del segle XX fins al Nepal actual

Després d'haver caigut en desús a mitjan segle xx, l'ús de l'alfabet ranjana ha augmentat substancialment. Recentment l'utlilitzenmolts governs locals com el de la Ciutat Metropolitana de Katmandú, Lalitpur a l'entorn submetropolità, els municipis de Bhaktapur, Thimi, Kirtipur, Banepa, en cartells, bans, anuncis i similars. A la vall de Katamndú hi ha programes per promoure l'ús de l'alfabet ranjana i cursets per difondre i conservar la llengua. El guió està sent aprovat El moviment Nepal Bhasa promou l'ús d'aquest sistema d'escriptura i l'utilitzen diversos diaris i pàgines web.

Hi ha un projecte nepalès-alemany per a la conservació dels manuscrits en ranjana.[16]

S'ha proposat un bloc Unicode per a l'alfabet ranjana, per Evertype.[17]

Galeria

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Jwajalapa Arxivat 2007-03-10 a Wayback Machine.
  2. 2,0 2,1 [1], Ranjana : Atlas of Endangered Alphabets
  3. Omniglot
  4. Folk tales from the Himalayan kingdom of Nepal: Black rice and other stories, p.47, Kesar Lall, Ratna Pustak Bhandar
  5. Inscripcions nepaleses en la col·lecció Rubin
  6. «Nagarjuna Institute: Buddhist Sites of Nepal - Hiraynavarna Mahavihara». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 11 maig 2019].
  7. [2], Preliminary proposal for encoding the Rañjana script in the SMP of the UCS
  8. [3] Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., Preservation of Sanskrit Buddhist Manuscripts in the Kathmandu Valley: Its importance and future, Min Bahadur Shakya
  9. Teachings og Buddha
  10. «Dharma Haven». Arxivat de l'original el 2015-04-27. [Consulta: 11 maig 2019].
  11. «http://www.geocities.com/ranjanafont/introduction.htm&date=2009-10-26+01:25:40 Ranjana font». Arxivat de l'original el 2020-05-14. [Consulta: 11 maig 2019].
  12. Asian art
  13. 13,0 13,1 Chattopadhayaya, Alaka (1999). Atisa and Tibet: Life and Works of Dipamkara Srijnana: p. 201
  14. Jiang, Wu (2008). Enlightenment in Dispute: The Reinvention of Chan Buddhism in Seventeenth-Century China: p. 146
  15. Ranjana script and Nepal Bhasa (Newari) language
  16. Ranjana Script
  17. Preliminary proposal for encoding the Rañjana script in the SMP of the UCS

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9