Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alf Sjöberg

Plantilla:Infotaula personaAlf Sjöberg
Imatge
Alf Sjöberg el 1942. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juny 1903 Modifica el valor a Wikidata
Parròquia de Hedvig Eleonora (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 abril 1980 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
parròquia d'Òscar (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, accident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Galärvarvs, Kvarter: Område Gravplats: 00009 (1980–) 59° 19′ 41″ N, 18° 05′ 39″ E / 59.32815°N,18.09409°E / 59.32815; 18.09409 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, realitzador, actor, guionista, pintor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1929 Modifica el valor a Wikidata -
Premis
IMDB: nm0803549 Allocine: 3801 Allmovie: p111712 IBDB: 487578 TMDB.org: 48566
Find a Grave: 179672110 Modifica el valor a Wikidata

Alf Sjöberg (Estocolm, 21 de juny de 1903 - ibídem, 16 d'abril de 1980) va ser un director de cinema i de teatre suec.

Biografia

Sjöberg va néixer en 1903, fill de C. E. Sjöberg e Elisabeth Wickberg. Va estudiar art dramàtic i entre 1923 i 1925 va ser alumne del Dramaten (Kungliga Dramatiska Teatern). Al mateix temps, va començar a treballar en la ràdio i al cinema com a actor i guionista. Va dirigir el seu primer drama cinematogràfic, Den starkaste, en 1929. Donada la limitada producció cinematogràfica sueca en aquest moment, no va tornar a rodar fins a 1940.[1]

D'una manera molt diferent, en 1944 va dirigir Hets, amb guió de Ingmar Bergman. Hets es va difondre molt en guanyar la Palma d'Or al 1r Festival Internacional de Cinema de Canes el 1946.[2] La pel·lícula va estar produïda pel director Victor Sjöström, encarregat en aquells dies de la productora nacional, Svensk Filmindustri.[3] Després, va fer alguns films intimistes com Iris och löjtnantshjärta (1946) i un film naturalista, Bara en mor (1949).[4]

Sjöberg va tornar a obtenir la Palma d'Or al 4t Festival Internacional de Cinema de Canes el 1951 per Fröken Julie, la qual va ser guardonada juntament amb Miracle a Milà de Vittorio de Sica.[5] La pel·lícula va ser adaptació de l'obra La senyoreta Júlia d'August Strindberg. Posteriorment, el 1953, va dirigir Barabbas, basada en la novel·la del premi Nobel Pär Lagerkvist. La seva última pel·lícula, de 1969, Fadern, està basada en una altra obra de Strindberg, El pare.[6]

Malgrat el seu èxit amb vint films, Sjöberg va ser, sobretot, un director de teatre en el Kungliga Dramatiska Teatern entre 1930 i 1980. En els anys quaranta ell va començar a dirigir obres teatrals i durant la seva carrera va dur a terme 138 muntatges tant d'obres clàssiques (Shakespeare, Molière, Ibsen, Strindberg) com a modernes (O'Neill, Brecht, García Lorca i A. Miller). En els anys seixanta, a més, Sjöberg va donar entrada a Brecht en el Dramaten (i en el teatre suec), gràcies a la visita que el propi Sjöberg va fer al Berliner Ensemble de Berlín uns anys abans.[7] Sjöberg també va ser un pioner en el teatre suec per a la televisió.

Sjöberg va morir en un accident automobilístic quan es dirigia a un assaig en el Dramaten a Estocolm.[8]

Filmografia

Com a actor

Com a director

Obres teatrals que va dirigir

Referències

  1. ↑ Alf Sjöbert, uv.es
  2. ↑ «Awards 1946 : Competition». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 25 octubre 2016.
  3. ↑ Ramón Alfonso, Tortura, llibret del DVD de Sjöberg, Notorius, 2012
  4. ↑ G. Sadoul, Historia del cine mundial, México, Siglo XXI, 1972, pp. 344-345
  5. ↑ «Cannes Film Festival». ukhotmovies.com. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2017. [Consulta: 25 maig 2017].
  6. ↑ G. Sadoul, Historia del cine mundial, México, Siglo XXI, 1972, pp. 668-669
  7. ↑ F. Uriz, "El Dramaten. Casi dos siglos", Cuaderno El Público, 12, Madrid, marzo de 1986, pp. 67-71
  8. ↑ Murió el director de cine y teatro Alf Sjöberg, El País, 17 d'abril de 1980

Enllaços externs
Kembali kehalaman sebelumnya