Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alexandre de Trebisonda

Plantilla:Infotaula personaAlexandre de Trebisonda
Biografia
Naixement1406 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Trebisonda (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 maig 1460 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Trebisonda (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Dèspota
1426 – 1429 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaria Gattiluso Modifica el valor a Wikidata
FillsAleix V Comnè Modifica el valor a Wikidata
ParesAleix IV Comnè Modifica el valor a Wikidata  i Teodora Cantacuzena Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Gran Comnena
David de Trebisonda
Joan IV Comnè
Despina Khatun
Eudòxia Comnena Modifica el valor a Wikidata

Alexandre Comnè o Skantarios Comnè en grec medieval Ἀλέξανδρος / Σκαντάριος Κομνηνός) va ser coemperador de l'Imperi de Trebisonda, primer amb el seu pare Aleix IV de Trebisonda i després, després de diversos anys d'exili, amb el seu germà Joan IV de Trebisonda.

Biografia

Alexandre va ser el segon fill de l'emperador Aleix IV, que va regnar del 1417 al 1429 i de la seva esposa, Teodora Cantacuzena. Durant el regnat del seu pare, el seu germà gran Joan va intentar deposar a Aleix, però al fracassar, va fugir a Geòrgia. Aleix va nomenar Alexandre coemperador. No obstant això, el 1429 Joan va tornar a Trebisonda i va aconseguir apoderar-se de l'Imperi. Aleix va ser assassinat pels partidaris de Joan, i Alexandre desterrat de Trebisonda. Va anar a Constantinoble a viure amb la seva germana Maria Gran Comnena. Quan el viatger castellà Pedro Tafur el va conèixer a l'octubre de 1429 a Constantinoble, va anotar les xafarderies que corrien: "diuen que les relacions [d'Alexandre] amb ella són deshonestes".[1]

Des de Constantinoble, Pedro Tafur va viatjar a Trebisonda on va conèixer el germà d'Alexandre l'emperador Joan, i després va viatjar a Feodòssia abans de tornar cap a Venècia. En el seu viatge de tornada, Tafur es va aturar a Mitilene a l'illa de Lesbos, on es va trobar de nou amb Alexandre. En aquesta visita va trobar que Alexandre s'havia casat amb Maria, filla del genovès senyor de Lesbos, Dorino I Gattiluso. Segons Tafur, Alexandre "estava preparant vaixells per sortir cap a Trebisonda contra el seu germà". Tafur li va donar la notícia de què Joan havia establert una aliança amb "el turc", i que havia estat segellada amb el matrimoni de Joan amb "una filla d'un turc", i que seria perjudicial per a tots fer la guerra.[2]

Altres informadors confirmen que Alexandre tenia previst enderrocar el seu germà. Els arxius genovesos contenen una còpia d'una carta enviada a Dorino Gattiluso on se li demanava que fes el que pogués per aconseguir la pau entre Alexandre i el seu germà l'emperador i oferint a Alexandre una pensió permetent-li viure allà on volgués, Mitilene o Constantinoble. La República de Gènova tenia interessos comercials a Trebisonda que es podrien veure perjudicats per una guerra civil entre els germans.[1]

Els interessos genovesos van canviar una dècada després. Després de l'atac del germà petit d'Alexandre contra David de Trebisonda a Feodòssia l'any 1447, Gènova va fer una oferta que recolzava els esforços d'Alexandre per recuperar el tron. Tanmateix, quan es va escriure la carta, el 1451, Alexandre i Joan, aparentment, s'havien reconciliat. Alexandre, Maria i el seu fill vivien ara a Trebisonda. Michel Kuršanskis fins i tot suggereix que Joan, desconfiant del seu germà petit, havia convertit Alexandre en coemperador i més tard va fer que el jove Aleix fos el seu hereu.[3]

Alexandre va morir en algun moment abans que seu germà Joan el 1459.

Família

Alexandre i Maria van tenir un fill conegut, Aleix. Després de la caiguda de Trebisonda, Maria va ser portada al serrall del sultà Mehmet II durant un temps perquè "es deia que era una de les dones més boniques i agradables".[3] Però és dubtós que el jove sultà volgués casar-se amb una dona que aleshores tenia gairebé 50 anys, i a més era vídua. Se sap que moltes dones que vivien a l'harem imperial no eren esposes del sultà ni concubines. No és clar si Aleix va ser executat amb el seu oncle David el 1463.

Referències

  1. 1,0 1,1 Kuršanskis, Michel «La descendance d'Alexis IV, empereur de Trébizonde. Contribution à la prosopographie des Grands Comnènes». Revue des études byzantines, 37, 1979, pàg. 240-243.
  2. Vasiliev, A. «Pero Tafur: a spanish traveler of the fifteenth century and his visit to Constantinople, Trebizond, and Italy». Byzantion, 7, 1, 1934, pàg. 98, 117.
  3. 3,0 3,1 Chalkokondyles, Laonikos. The histories, vol. 2. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 2014, p. 415. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9