Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alexandre de Corint

Plantilla:Infotaula personaAlexandre de Corint
Biografia
Naixementc. 290 aC Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 245 aC Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNicea de Corint Modifica el valor a Wikidata
PareCràter Modifica el valor a Wikidata

Alexandre (mort el 247 aC) fou un governador macedoni i tirà de Corint. Era el fill de Cràter que havia governat fidelment Corint i Calcis pel seu mig germà Antígon II Gònates. La seva àvia era Fila, la filla del cèlebre Antípater i la primera esposa de Demetri Poliorcetes. D'acord amb una nota de Titus Livi (XXXV, 26), el nom de la seva mare podria haver estat Nicea i aquest va ser també el nom de la seva esposa.

A la mort del seu pare, al voltant de 263 aC, Alexandre va heretar la seva posició, que anava llavors molt més enllà d'un mer cap de la guarnició macedònia i s'assemblava més a una regència dinàstica a Grècia. Durant alguns anys Alexandre va romandre lleial a Antígon, però per volts del 253 abans de Crist va acceptar subsidis del rei egipci Ptolemeu II i va decidir desafiar la supremacia macedònia i buscar la independència com un tirà.

La pèrdua de Corint i Eubea va ser un cop gairebé irreparable a l'hegemonia de Macedònia sobre Grècia. Antígon va tractar de recuperar-se, amb la construcció d'una aliança amb Atenes, Argos i Sició, però Alexandre va aconseguir portar Sició al seu costat i, posteriorment, es va aliar amb la Lliga Aquea. Davant el desafiament d'una ofensiva contemporània del seu rival ptolemàic a les Cíclades, Antígon va ser incapaç de protegir els seus aliats. En 249 aC Alexandre va aconseguir victòries sobre Atenes i Argos i l'any següent, possiblement, va obligar els seus enemics a acceptar una treva.

En l'apogeu del seu poder, Alexandre va morir l'any 247 abans de Crist, en circumstàncies que van portar als seus contemporanis a creure que havia estat enverinat per Antígon Gònates.   La seva vídua Nicea va assumir el control de les seves possessions, però després de la mort del seu protector Ptolemeu II Filadelf el 246 aC la seva posició es va afeblir. Quan Antígon va aconseguir una victòria naval sobre els seus enemics i una incursió etòlia a Beòcia amenaçava Calcis, Àtica i Corint, ella va acceptar de casar-se amb el fill i hereu d'Antígon Demetri II de Macedònia. Durant les celebracions matrimonials a l'hivern de 245/44 aC Antígon va prendre la guarnició de l'Acrocorint i recuperà el control de les seves antigues possessions.

Referències

  • Àratos de Sició per F. W. Walbank, Cambridge University Press, 1933, pp. 29–45 i 203f.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9