Albert Roig Antó (Tortosa, 28 de desembre de 1959) és un poeta, assagista, dramaturg, traductor i professor de l'Institut del Teatre de Barcelona.
Va estudiar dos anys d'arquitectura, carrera que va deixar per estudiar filologia catalana.[1]
Ha publicat els llibres de poemes Córrer la taronja, 1979-2001(2002), A l'encesa (2007), La tempesta (2011) i Els ulls de la gossa : poesia 1979-2019 (2021),[1] entre d'altres. Ha escrit diversos llibres d'assaig: L'estiu de les paparres[2], El gos del poeta, Creació del poema, I pelava la taronja amb les dents (Ars amandi), Gos : vida de Rainer Maria Rilke i Posseït.
Ha traduït autors com ara W. B. Yeats,[3] el poeta brasiler Manoel de Barros[4] i la poetessa turca Bejan Matur.[5] La seva col·laboració amb músics ha tingut com a resultat dos enregistraments: Flor d'escarabat, amb música de Carles Santos,[6] i Salvatge cor, amb els músics Krishoo Monthieux i Marc Egea.[7] Ha explorat els aspectes teatrals de la poesia mitjançant diverses performances per a teatre, entre altres Lleons al jardí, Verges i gossos,Salvatge cor[8], l'òpera Roses de gos[9], una versió dramatitzada de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda i Mata'm psicosi.[10] Va dirigir la revista d'art i literatura T(D) .[11]
L'any 2020 va rebre una de les Beques per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte Os del vent.[12]
Premis
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Albert Roig: "Si no et foties cocaïna i heroïna, no eres poeta"». [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ Massot, Josep «Albert Roig, posseït pel dimoni de la poesia». El País [Madrid], 21-05-2022. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Nopca, Jordi. «La passió sense límits de William Butler Yeats», 02-01-2016. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ «Manoel de Barros: Casi cien años de poesía» (en castellà), 24-11-2014. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ Costa-Gramunt, Teresa. «Albert Roig: "Avui ja no té sentit parlar del paradís"». [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ CCMA. «Notes de clàssica (Temporades anteriors) - Entrevista a Carles Santos i Albert Roig, autors de la cantata "Flor d'escarabat" - 3Cat». [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ «Poetàrium / Albert Roig - entrevista» (Vídeo). Institut Ramon Llull, Abril 2012. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ «L'heterogeni i heterodox Albert Roig es destil·la en el poemari 'A l'encesa'». [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ 324cat. «L'obra de teatre 'Roses de gos', coproduïda per l'Escena Nacional d'Andorra, s'estrena aquest divendres a Reus», 13-12-2007. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ «Dolors Miquel: “La cultura catalana està en decadència total”». [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ «Albert Roig». Institut Ramon Llull. [Consulta: 22 gener 2015].
- ↑ «Auditoria-Subvencions concedides per la Institució de les Lletres Catalanes en l'àmbit de les lletres (2019-2020)» (PDF). Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 desembre 2022].
- ↑ Piera, Josep «50 premis Ausiàs March». El País [Madrid], 15-11-2012. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Roig, Albert, Carranza Andreu. «Inèdits.». Quaderns De l’Ebre, [en línia], 2021, Núm. 1, p. 42,
- ↑ Mateu, Antoni; Biosca «Albert Roig. La gosadia de fer poesia» (PDF). Revista del Centre de Lectura de Reus [[[Reus]]], núm. 4, gener 1994, pàg. 4 i 5 [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ punt, el. «El poeta tortosí Albert Roig guanya el premi literari Città de Sassari - 16 set 2009». [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ «Actualitat literària sobre Albert Roig». LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya).
- ↑ Galves, Jordi «Albert Roig, "malungo"». Cultura/s. La Vanguardia, 27-02-2008, pàg. P. 11.
- ↑ Llavina, Jordi «Lleugers, tan sols pètals : nou llibre d'Albert Roig, l'investigador en poesia». Presència, Del 2 al 8 març 2012, pàg. 37.[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
