Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alarsita

Infotaula de mineralAlarsita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAlAsO₄
Epònimcomposició química, alumini i arsènic Modifica el valor a Wikidata
Nom IUPACarsenat d'alumini
Localitat tipusGreat Fissure eruption, volcà Tolbàtxik, Kamtxatka, Rússia
Classificació
Categoriaarsenats
Nickel-Strunz 10a ed.8.AA.05
Nickel-Strunz 9a ed.8.AA.05 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Grup puntual3 2 - trapezoèdric
Colorincolor, amb tints grocs, verd, blau degut a les inclusions
Exfoliacióno se n'ha observat
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)5 a 5,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,32 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,596 nε = 1,608
Birefringènciaδ = 0,012
Pleocroismeno pleocroic
Fluorescènciano
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1993-003
SímbolArs Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'alarsita és un mineral de la classe dels arsenats. Anomenada així per Tatyana Fedorovna Semenova, Lidiya Pavlovna Vergasova, Stanislav Konstantinovich Filatov, i Vasiliy Viktorovich Ananev l'any 1994 per la seva composició, la qual conté ALumini i ARSènic.

Característiques

L'alarsita és un arsenat de fórmula química AlAsO₄. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 5 a 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'alarsita pertany a «08.AA - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations petits (alguns també amb grans)» juntament amb els següents minerals: berlinita, rodolicoïta, beril·lonita, hurlbutita, litiofosfat, nalipoïta i olimpita.

Referències

  1. «Alarsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9