Al-Ram (àrab: الرّام, ar-Rām), oficialment Ar Ram & Dahiyat al Bar, és una ciutatpalestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, situada 8,1 kilòmetres al nord de Jerusalem. Forma part de l'àrea urbana urbanitzada de Jerusalem, la zona industrial d'Atarot i Beit Hanina es troben cap a l'oest, i Neve Yaakov la limita al sud.[1] Té una àrea edificada de 3.289 dúnams. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 23.800 habitants el 2016.[2] El cap del consell municipal d'ar-Ram village estima que hi viuen 58.000 persones, i que més de la meitat d'ells porten targetes d'identitat israelianes.[3]
Història
Al-Ram es creu que és el lloc de la ciutat bíblica de Ramah a Benjamí.[4][5][6] En fonts croades Al-Ram era anomenada Aram, Haram, Rama, Ramatha, Ramitta, o Ramathes.[7] Al-Ram era una de les 21 viles donades pel rei Jofré com a feu a la Basílica del Sant Sepulcre.[8][9] Tota els habitants de la vila mencionades en fonts croades entre 1152 i 1160 tenien noms que impliquen que eren cristians.[10][11] La vila fou mencionada pel 1161 quan s'hi va produir una disputa sobre límits de terres.[11][12]
Època otomana
En 1517 el llogaret va ser inclòs en l'imperi otomà amb la resta de la Palestina, i en el registre fiscal de 1596 va aparèixer com a Rama, situada a la nàhiya de Jabal Quds, al liwà d'al-Quds. La població era de 28 llars, totes elles musulmanes. Pagaven una taxa impositiva fixa del 33,3% sobre productes agrícoles, inclosos blat, ordi, oliveres i vinyes, a més d'ingressos ocasionals, cabres i ruscs; un total de 4700 akçe.[13]
En 1838 Edward Robinson va trobar que el poble era molt pobre i petit, però les grans pedres i les columnes disperses indicaven que havia estat prèviament un lloc important.[4] En 1870 l'explorador francès Victor Guérin va considerar que la vila tenia uns 200 habitants,[14] mentre que una llista de viles otomanes del mateix any mostrava que Al-Ram tenia 32 cases i una població de 120 habitants, encara que la població només hi comptava els homes.[15][16]
En 1883 el Survey of Western Palestine (SWP) de la Palestine Exploration Fund va descriure Er Ram com una «petita vila en una posició visible a la part alta d'un turó blanc, amb oliveres. Té un pou d'aigua al sud. [...] Les cases són de pedra, en part construïdes amb material antic.»[17] «A l'oest del poble hi ha un bon birkeh amb una volta apuntada; baixarem el turó un pilar-eix trencat en dos, probablement de l'església. Al turó hi ha cisternes. Pedres esbossades s'utilitzen a les parets del poble. A Khan er Ram, a la carretera principal, hi ha una pedrera amb blocs semiacabats i dues cisternes. El Khan sembla bastant modern i està en ruïnes. Hi ha àmplies pedreres en els vessants de la muntanya propera.»[18]
En una enquesta en 1945, Er Ram tenia 350 musulmans,[22] i una àrea total de terra de 5.598 dúnams.[23] 441 dúnams eren per a plantacions i regadius, 2.291 per a cereals,[24] mentre 14 dúnams eren sòl edificat.[25]
El 2006, la Cort Suprema d'Israel va rebutjar tres peticions que s'oposaven a la construcció d'una barrera de seguretat que separava a-Ram de Jerusalem.[26] La ruta de la tanca planejada per envoltar el nord de Jerusalem ha estat revisada diverses vegades. L'últim pla demanava una ruta "minimalista" que surt del poble d'A-Ram a l'est de la tanca. Segons el pla actual, encara subjecte a revisió, la tanca s'aproximarà a A-Ram, prop de l'aeroport d'Atarot i Kalandia.[27]
Pringle, D. «Two Medieval Villages North of Jerusalem: Archaeological Investigations in Al-Jib and Ar-Ram». Levant, 15, 1983, pàg. 141–177, pls.xvi-xxiia.
.jpg)
