Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Akçe

Infotaula de monedaAkçe

Modifica el valor a Wikidata
Territoris d'aplicació

Akçe fou una moneda otomana de plata, coneguda a Europa com asper del grec aspron.

La moneda va existir des del segle xii a l'Iraq, amb els seljúcides, i el nom fou utilitzat per la primera moneda encunyada per Orhan el 1327 (es va dir Akçe otomà). Al segle xiv i XV les peces otomanes eren anomenades normalment othmanis però sota Selim I es va adoptar el nom únic d'akče

Es va encunyar fins al regne de Mahmut II, però les llargues campanyes militars i els problemes polítics havien dut a devaluar l'akçe, perquè les seques tenien dificultats per atraure plata, i aquest va anar perdent pes i percentatge de plata, però alhora hi havia molta demanda de les grans peces europees, més estables.[1] Fins a finals del segle XVII la tecnologia de les seques otomanes no havia canviat i era un procés fet amb eines manuals, mentre les seques europees s'havien mecanitzat i oferien més monedes i de més qualitat, així en 1686 el govern de Mehmet IV va importar maquinària francesa en 1686 i va usar-la per encunyar una nova moneda, el para, equivalent a tres akçe.[2]

Referències

  1. Pamuk, Sevket. A monetary History of the Ottoman Empire (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 142-143. ISBN 9780521441971. 
  2. Pamuk, Sevket. A monetary History of the Ottoman Empire (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 155. ISBN 9780521441971. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9