Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Aire líquid

L' aire líquid està compost d'aire que ha estat liquat mitjançant aplicació d'alta compressió en pistons i posteriorment refredat a molt baixes temperatures. Ha de ser conservat en un vas Dewar a temperatura ambient, l'aire líquid absorbeix ràpidament la calor i és aquesta la raó per la qual es converteix ràpidament al seu estat gasós. S'empra generalment en la refrigeració d'altres substàncies, així com a font de nitrogen, oxigen, argó, i altres gasos inerts.

Propietats

L'aire líquid té una densitat d'aproximadament 870 kg/m 3 , encara que aquesta densitat nominal pot ser diferent en molts casos depenent de la composició elemental de l'aire. Ja que com l'aire gasós té un 78% de volum de nitrogen i un 21% d'oxigen, la densitat de l'aire líquid en composició estàndard és calculada tenint en compte la composició decimal de les densitats en estat líquid dels respectius components de l'aire líquid.

El punt de fusió és -216.2 °C i el punt d'ebullició és -194.35 °C.

Producció de l'aire líquid

Hi ha diversos processos per a la destil·lació de l'aire líquid, però un dels més comuns i emprats amb més freqüència per la indústria és el cicle de dues columnes de Carl von Linde que empra l'efecte Joule-Thomson. En aquest mètode l'aire és injectat a alta pressió> 60 psig (520 kPa) a la columna inferior, i és separat en nitrogen pur i una alta concentració d'oxigen, ambdós en estat líquid. El líquid a temperatura molt baixa i obtingut a la columna inferior és injectat a la columna superior que opera a una pressió baixa <10 psig (170 kPa), en ella passa la separació final entre el nitrogen pur i l'oxigen pur. Se sol treure el gas argó del mitjà de la segona columna per a posteriors purificacions. S'obtenen així l'aire líquid en els anomenats cicles de Linde (isentàlpic) i de Claude (isentròpic).

Usos

Els usos més freqüents de l'aire líquid són la refrigeració industrial (per exemple es fa servir per refrigerar els dispositius de superconductivitat) i de dispositius de laboratori (fonamentalment detectors i càmeres d'infraroig, detectors, etc.), Alguns inventors com l'enginyer francès Guy Negre que figura com a l'inventor d'un automòbil que es propulsa amb aire líquid, aplicacions diverses de criònica, l'obtenció d'oxigen i nitrogen i alguns gasos nobles (tots ells en estat líquid). Posseeix a més diversos usos en medicina, esterilització d'instruments.

Vegeu també

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9