Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Aiguada

Dibuix a ploma i aiguada

L'aiguada és una tècnica de pintura molt semblant a l'aquarel·la. Es caracteritza per utilitzar una única tonalitat en tota la imatge, generalment el negre, tot i que no és estrany emprar el sèpia, colors terra vermellosos, verd botella o blau marí. La pintura s'aplica més o menys diluïda en aigua, habitualment amb un pinzell. La tècnica consisteix a pintar diferents capes una sobre l'altra, de manera que es comença pintant amb una capa lleugera els colors més clars i lluminosos, i després es va insistint amb noves capes, tantes vegades com calgui, sobre els colors més foscos. Per tant, com passa amb l'aquarel·la, cal emprar com a suport un paper gruixut que resisteixi l'aigua.[1]

Tradicionalment s'utilitzen colors d'aquarel·la o, com a variant, tinta xinesa, encara que aquesta resulta menys "dúctil" (produeix salts o "tallats" en el to del degradat).

A Europa, aquesta tècnica va començar a practicar-se sobretot a partir de l'edat mitjana, moment en què la qualitat i el gruix del paper van millorar notablement. L'any 1437 és referenciada per escrit al tractat de pintura de Cennino Cennini. Alguns pintors cèlebres que l'han usada són Guercino, Rembrandt i Claude Lorrain.

Referències

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 2 novembre 2014]. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9