Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Agrimensor

Infotaula ocupacióAgrimensor
Tipus d'ocupació
agrimensor i Mensores Modifica el valor a Wikidata
Disseny d'una groma trobada a Pompeia.

Agrimensor és l'encarregat de mesurar els terrenys.[1] La seva activitat s'anomena agrimensura.

L'ofici va sorgir a l'antiga Roma. Els agrimensors, primer sota el nom de finitores o de gromatici (per l'instrument que feien servir per mesurar, anomenat groma)[2] i progressivament com mensores, nom que va derivar al segle iv en agrimensores.

Les seves primeres tasques foren mesurar les terres per establir colònies. Finitores i mensores actuaven com a mediadors en litigis per les terres, però de manera tècnica i no legal. Amb el temps van passar a mesurar totes les terres i especialment sota l'Imperi Romà quan les mesures de terres colonials o similars va desaparèixer i van esdevenir tècnics geòmetres d'amidament.[3]

Els agrimensores van rebre aquest nom al segle iv per distingir-los d'una nova classe de mensores, esmentats al codi Teodosià i al codi de Justinià. Els agrimensores rebien un aureus de cada colindant de la terra que mesuraven. Al segle iv portaven el títol de clarissimi mentre eren estudiants i spectabiles quan ja exercien. Durant el període imperial va esdevenir una professió especialitzada amb escoles de formació i nomenament per l'estat; fixaven els límits i eren consultats en els plets. Sota l'imperi els agrimensors van passar a ser retribuïts.

El primer gromaticus esmentat com a tal fou Frontí (Frontinus) vers els anys 81 a 96. També fou molt conegut Higí el Gromàtic, (Higinus gromaticus) entre el segle i i el segle ii).[4]

Referències

  1. «Agrimensor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Graves, John Thomas (J.T.G.). «Hyginus, gromaticus». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). vol. vol.1. Boston: Walton and Maberly, 1848 (1873) [Consulta: 12 agost 2015 (2015-08-12)]. «The Gromatici derived their name from the groma or gnomon [...].» 
  3. Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
  4. Dig. 50. tit. 13. s.l.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9