Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Agènor (fill de Posidó)

Infotaula personatgeAgènor
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciórei Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTelefaassa, Argíope i Damno Modifica el valor a Wikidata
MareLíbia Modifica el valor a Wikidata
ParePosidó Modifica el valor a Wikidata
FillsFènix, Europa, Fineu, Cadme, Tasos, Cílix (heroi grec), Isaea (en) Tradueix, Cefeu i Electra (filla d'Agènor) Modifica el valor a Wikidata
GermansBelos Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecking of Phoenicia (en) Tradueix i rei de Tir Modifica el valor a Wikidata

Segons la mitologia grega, Agènor (en grec Ἀγήνωρ, en llatí Ăgēnōr[1]) va ser un rei de Fenícia, fill de Posidó i de Líbia. A través del seu avi, Èpaf, i la seva besàvia, Io, descendia directament de Zeus. Tenia un germà bessó, Belos. Mentre Belos regnava a Egipte, Agènor ho feia a Síria, on regnava sobre Tir i Sidó.

Era casat amb Telefaassa, i amb ella va tenir tres nois, Cadme, Fènix i Cílix, i una noia, Europa. Després del rapte d'Europa per Zeus, envià els seus fills a trobar-la i els prohibí que tornessin sense ella. Els nois es posaren en marxa, però a mesura que la recerca anava resultant infructuosa, van anar fundant ciutats, en les quals es van establir, a Cilícia, a Tebes, i a Tasos. Fènix s'establí a Fenícia.[2][3]

Les tradicions diuen coses diferents sobre els fills d'Agènor. Eurípides parla de Cílix, Fènix i Tasos. Pausànias només esmenta Tasos, i Heròdot parla de colònies fenícies establertes a l'illa de Tasos i d'una colònia fundada a l'illa de Tera per Cadme. Diodor de Sicília parla d'una altra colònia fundada per Cadme a l'illa de Rodes. Aquestes llegendes són tradicions locals que recordaven els establiments fenicis en aquells territoris.

De vegades, l'esposa d'Agènor no és Telefaassa, sinó Argíope. I de vegades ho és la seva neboda Antíope, filla de Belos.[4]

Referències

  1. Tant si el nom s'adapta al català a partir del cas recte com de l'acusatiu, el resultat ha d'ésser un nom amb accentuació plana, no pas aguda, atès que els acusatius en grec i llatí, respectivament, són Ἀγήνορα i Ăgēnŏrem.
  2. Parramon i Blasco, Jordi. «Agènor». A: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 11-12 (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1. 
  3. «Agènor (fill de Posidó)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 17. ISBN 9788496061972. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9