Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Adilxàhides

Els adilxàhides o dinastia adilxàhida fou un llinatge musulmà que va governar el sultanat de Bijapur. Van substituir als bahmànides del Dècan. Van governar entre 1489 i 1686 quan foren conquerits per l'Imperi Mogol. El nom derivava del títol dels sobirans "Adil Khan" inicialment i després "Adil Xah".

La dinastia la va fundar Yusuf Adil Khan que era esclau de Mahmud Gawan, el ministre bahmànida. Yusuf fou nomenat governador de la província de Daulatabad i el 1489 va fer pronunciar per primer cop la khutba en el seu nom, ara canviat a Yusuf Adil Xah; es va crear també una nova genealogia: era fill del soldà otomà Murat II que fou salvat per la seva mare de la mort ordenada per Mehmet II; fou enviat a Sava amb un mercader que el va criar i després posat al servei de Mahmud Gawan. Fou el primer governant musulmà que va introduir les doctrines xiïtes a l'Índia. Va lluitar contra els altres reis del Dècan i el rei hindú de Vijayanagar; els portuguesos van arribar en aquest temps i es van apoderar de Goa. La història següent està plena de guerres contra Bidar, Ahmadnagar, Golconda, i Vijayanagar; el 1564 els quatre estats musulmans es van coaligar contra el regne hindú i el derrotaren a Talikot. El seu màxim poder va arribar amb Ibrahim II. Els enfrontaments amb els mogul van començar el 1636 i el sobirà es va haver de declarar vassall. El 1656 a la mort de Muhammad, Xa Jahan no va acceptar el seu successor Ali i va enviar Aurangzeb a envair el país; la malaltia de Djahan Shah va aturar les operacions, però el 1659 el peshwa mahrata Siwadji va iniciar les hostilitats. Ali Adil Shah va morir en una expedició a Chitradurga (a petició dels musulmans locals que es queixaven de maltractaments del nayak); poc després (ja el 1672), al saber-se a la capital, va pujar al tron un menor, Sikandar i el regne va ser ocupat progressivament per mahrates i mogols; el 1686 la capital fou conquerida per Aurangzeb. El darrer rei va morir captiu el 1700.

Adilxàhides de Bijapur

Vegeu també

Bibliografia

  • Devare, T. N. A short history of Persian literature; at the Bahmani, the Adilshahi, and the Qutbshahi courts. Poona: S. Devare, 1961.
  • Cambridge History of India
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9