Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Adda

Per a altres significats sobre Riu Adda, vegeu «Afon Adda».
Plantilla:Infotaula indretAdda
Imatge
L'Adda a Crespi d'Adda
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial2237 m
Entitat territorial administrativaLlombardia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVal Alpisella
Final
Entitat territorial administrativaPiemont (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPo
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 46° 32′ 51″ N, 10° 14′ 21″ E / 46.5475°N,10.239228°E / 46.5475; 10.239228
45° 08′ 04″ N, 9° 52′ 54″ E / 45.1344°N,9.8817°E / 45.1344; 9.8817
Afluents
Conca hidrogràficaconca del Po Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió313 (longitud) km
TravessaItàlia
Superfície de conca hidrogràfica7.979 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal187 m³/s Modifica el valor a Wikidata
Situació del riu Adda

L'Adda (en llatí Addua, en grec antic Ἀδούας) és un riu del nord d'Itàlia afluent per l'esquerra del riu Po. Té 313 km de longitud.

Segons Estrabó i Plini el Vell era un riu de la Gàl·lia Cisalpina, un dels grans afluents que fan baixar les aigües des dels Alps fins al Po. Neix als Alps orientals prop de Bormio, i desemboca a través de la Valtellina, al Lacus Larius o Lago di Como, d'on torna a sortir a l'extrem sud-est prop de Lecco, i des d'allí segueix el seu curs fins al Po, on desemboca entre Placentia i Cremona. Al tram final sembla que feia frontera entre els ínsubres i els cenòmans. És un riu ample on les seves aigües blaves són molt ràpides, diu Claudi Claudià. Estrabó diu que neix al massís d'Adula, als Alps occidentals, on segons ell, també hi neix el Rin, cosa que és un error i s'atribueix al poc coneixement directe que el geògraf tenia d'aquella part del territori.[1]

Referències

  1. Smith, William (ed.). «Addua». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 8 gener 2023].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9