Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Abu Ghraib

Plantilla:Infotaula geografia políticaAbu Ghraib
Tipusassentament humà Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 33° 17′ 31″ N, 44° 03′ 56″ E / 33.2919°N,44.0656°E / 33.2919; 44.0656
EstatIraq
GovernacióGovernació de Bagdad Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població189.000 (2003) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud29 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Abu Ghraibàrab: أبو غريب, Abū Ḡurayb— és una ciutat iraquiana de la província de Bagdad, situada a l'oest de la ciutat de Bagdad i al nord-oest del seu aeroport internacional. Té una població de 189.000 habitants (2003) i la creua l'antiga carretera a Jordània. El govern li atorgà l'estatus de ciutat el 1944.

El significat del topònim sovint s'ha volgut explicar com a «pare del del petit corb», en el sentit de lloc on hi abundarien els corbs. Tanmateix, és probable que aquesta sigui una típica etimologia popular, i el nom «Ghraib» s'hauria de relacionar amb el mot gharb, «oest».[1]

Història

Abans de la primera Guerra del Golf Abu Ghraib va ser coneguda com el lloc on s'enclavava la planta de llet infantil on segons les agències d'intel·ligència occidentals es fabricaven armes biològiques. La planta va ser construïda en 1980 i camuflada mitjançant pintura estampada, durant la Guerra Iran-Iraq. Va ser bombardejada durant la guerra del golf. En el període d'entreguerres el govern iraquià la va reconstruir parcialment i novament va ser denunciada per part del Secretari d'estat americà Colin Powell de ser una fàbrica d'armes biològiques. Després de la Invasió de l'Iraq de 2003, el grup encarregat de trobar i identificar les armes de destrucció massives, l'Iraq Survey Group, va descartar que mai s'haguessin fabricat armes biològiques i es va acceptar que es tractava d'una fàbrica de llet materno-infantil.

La ciutat és també coneguda per la seva presó, lloc on les forces d'ocupació torturaven i mataven presoners de la insurgència o simples civils. El 2003 la presó va prendre notorietat internacional arran de les denúncies i publicacions de fotografies que testimoniaven aquests fets.

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9