Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Abu-Zakariyyà Yahya III

Plantilla:Infotaula personaAbu-Zakariyyà Yahya III
Biografia
Emir hàfsida
1294 – 1301
← Abu-Hafs Úmar (I)Abu-l-Baqà Khàlid (I) → Modifica el valor a Wikidata

Abu-Zakariyyà Yahya (III) ibn Ibrahim fou emir hàfsida de Bugia, fill d'Abu-Ishaq Ibrahim.

Quan el 1284 va pujar al tron Abu-Hafs Úmar I, Abu-Zakariyyà no va trigar a revoltar-se 1285 amb el suport dels àrabs del país, i es va apoderar de tota la part occidental del territori hàfsida incloent Bugia i Constantina; el 1286 Abu Zakariya Yahya III va atacar Tunis però fou rebutjat i va haver de fugir cap al sud, on es va apoderar de Gabès; d'allí va atacar la Tripolitana però es va haver de retirar perquè la seva capital Bugia era atacada pels abdalwadites de Tlemcen aliats i nominals vassalls de l'emir hàfsida de Tunis.

L'emir de Bugia va annexionar la regió del Zab vers el 1290 i el 1294 el governador d'aquesta regió va obtenir autoritat sobre tot el sud del territori de Constantina (el Constantinès, en francès conegut com el Constantinois). El 1294 l'emir de Gabès va reconèixer la sobirania de l'emir de Bugia. Abu-Assida Muhàmmad II que acabava de pujar al tron a Tunis com a successor del seu cosí primer Abu-Hafs Úmar I va tractar de sotmetre al seu oncle de Bugia.

Abu-Zakariyyà Yahya aviat es va veure en dificultats perquè els marínides havien imposat la seva sobirania a Alger i havien conquerit la Mitidja, i van assetjar Bugia el 1300, però foren rebutjats. Abu-Zakariyyà va morir el 1301 i el va succeir el seu fill Abu-l-Baqà Khàlid (I).[1]

Referències


Precedit per:
Abu-Hafs Úmar I
emir hàfsida de Bugia
1285-1301
Succeït per:
Abu-l-Baqà Khàlid (I)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9