Ablació per radiofreqüència
L'ablació per radiofreqüència (ARF), també anomenada fulguració,[1] és un procediment mèdic en què part del sistema de conducció elèctrica del cor, tumor o un altre teixit disfuncional és destruit utilitzant la calor generada per un corrent altern de freqüència mitjana (en el rang de 350–500 kHz).[2] L'ARF es realitza generalment en l'entorn ambulatori, utilitzant anestèsia local o anestèsia crepuscular. Quan s'administra mitjançant un catèter, s'anomena ablació amb catèter per radiofreqüència. Dos avantatges importants del corrent de radiofreqüència són que no estimula directament els nervis o el múscul cardíac i, per tant, sovint es pot utilitzar sense la necessitat d'anestèsia general, i que és molt específica per tractar el teixit desitjat sense danys col·laterals significatius; a causa d'això, està guanyant popularitat com a alternativa per alguns pacients que no volen sotmetre's a una cirurgia.[3] Els beneficis documentats han fet que l'ARF s'utilitzi àmpliament durant el segle XXI.[4][5][6] Els procediments d'ARF es realitzen guiats per imatge (com ara dels raigs X, TAC o ecografia) per un anestesiòleg intervencionista, un radiòleg intervencionista, otorrinolaringòlegs, un endoscopista gastrointestinal o quirúrgic, o un electrofisiòleg cardíac. Referències
|