Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Abeurador

Abeurador en una muntanya.

Un abeurador és un lloc on solen anar a beure els animals.[1] També s'anomena abeurador al recipient disposat per a donar beure als animals de companyia o al bestiar.[2]

Un abeurador pot estar format per una estructura de pedra en sec que serveix de diposit d'aigua i permet I'entrada dels animals. Presenta una zona coberta, on s'acumula l'aigua per evitar-ne l'evaporació i I'embrutiment, i una rampa d'accés. Té una coberta de filades de pedra molt juntes que formen una volta molt rebaixada. Té dos marges que delimiten la rampa d'accés a l'aigua. Té una obertura en forma d'arc apuntat.[3]

Tipus

Naturals

Els rius, rierols, torrents, llacs i deus figuren en el grup d'abeuradors naturals juntament amb alguns vegetals, les fulles dels quals, per la seva forma còncava, conserven l'aigua de la pluja i la rosada de les nits, com algunes espècies de cards, que serveixen d'abeurador als ocells. Als països tropicals hi ha diverses plantes que destil·len un suc aquós, límpid, potable i molt fresc que els viatgers usen, en aquelles immenses selves, per apagar la set, com les lianes, l'interior de les quals està ple d'aigua i el nepente, molt comú en Madagascar, on els indígenes li donen un nom que equival a abeurador.

Font i abeurador
Font i abeurador a Salàs de Pallars

Per al bestiar de pastura

Són llocs, al costat d'un estany, riu o zona humida especialment habilitats perquè el bestiar s'hi pugui abeurar. Poden consistir en un pendent, empedrat i tancat, a la qual es condueix l'aigua. L'abeurador ha de ser espaiós, perquè els animals puguin entrar i sortir amb facilitat sense causar-se dany ni atropellar les propietats contigües. Ha d'anar-se amb compte que les aigües siguin bé netes, a fi que no danyin als animals, ni saturin l'atmosfera amb gèrmens, amb aquest objecte s'han de netejar-se sovint i evitar que en els esmentats paratges es tirin animals, cossos, immundícies o altres objectes que puguin corrompre les aigües.

D'altres consisteixen en una pica allargada, tradicionalment de pedra o fusta (encara que també poden ser de metall o plàstic), col·locada horitzontalment, al costat d'un pou o d'una font d'aigua. Alguns són alhora fonts monumentals i abeuradors.

Per al bestiar de granja o animals de companyia

Són recipients disposats per a donar beure als animals de companyia o al bestiar. Tradicionalment consisteixen simplement en un atuell de terrissa o un altre material on es posa l'aigua. La industrialització de la ramaderia ha donat a lloc diferents solucions per tal de mantenir el bestiar convenientment hidratat i al mateix temps estalviar aigua. Així per exemple han aparegut els abeuradors mecànics, que disposen de mecanismes per omplir-los d'aigua, com els abeuradors automàtics[4] que s'omplen quan l'animal fa obrir la tapadora del recipient, o els de nivell constant[4] que es mantenen sempre plens d'aigua amb l'ajut una vàlvula de flotador que manté el nivell de l'aigua. Els abeuradors de pressió són abeuradors automàtics en què l'aigua raja únicament quan l'animal pressiona amb el morro una placa articulada.[2] Vegeu també Abeurador de mascota.

Referències

  1. «abeurador». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. 2,0 2,1 «abeurador». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes mediterrànies. Palma: Consell Insular de Mallorca FODESMA, 2001. (català) (anglès)
  4. 4,0 4,1 «Abeurador». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9