El 99 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat d'Albí i d'Antoni (o, més rarament, any 655 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «99 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Àsia Menor
Antiga Roma
- Aulus Postumi Albí i Marc Antoni l'Orador són elegits cònsols a Roma. Durant el seu govern es va aprovar un senatusconsultum sobre un tema religiós, relatiu al fet de què s'havien mogut les llances de Mart, segons explica Aulus Gel·li.[3][4]
- Ciceró diu d'Aulus Postumi Albí que era un bon orador.[5]
- Sext Tici, tribú de la plebs amb idees sedicioses, va intentar seguir el camí d'Apuleu Saturní i Glàucia que havien mort l'any anterior (100 aC). Se li va oposar el cònsol Marc Antoni l'orador.
- Ciceró fa de Marc Antoni un dels principals oradors a l'obra De Oratore, i pel que en diu el text, el seu estil era eloqüent i natural, no artificial, i es distingia per la seva força i energia.[6]
- Gai Mari abandona Roma en no poder evitar el retorn de l'exili del seu enemic Quint Cecili Metel Numídic, va anar a Capadòcia i a Galàcia. En absència va ser escollit àugur, nomenament que es feia per cooptació.[7]
Necrològiques
- Ariarates VII de Capadòcia, suposadament enverinat per un emissari de Mitridates VI Eupator del Pont, i el va succeir el seu germà Ariarates VIII sota regència de la seva mare Laodice.[2]
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ 2,0 2,1 Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXVIII, 1, 2
- ↑ Aulus Gel·li. Les Nits Àtiques, IV, 6
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, VIII, 7
- ↑ Ciceró. Brutus. 35
- ↑ Ciceró. De Oratore, II, 25, 39, 40, 48
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Màrius, XII, VI
|