99 aC

99 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	99 aC (xcix aC)
Islàmic	743 aH – 741 aH
Xinès	2598 – 2599
Hebreu	3662 – 3663
Calendaris hindús	-43 – -42 (Vikram Samvat) 3003 – 3004 (Kali Yuga)
Persa	720 BP – 719 BP
Armeni	-
Rúnic	152
Ab urbe condita	655
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle ii aC - segle i aC - segle i
Dècades
120 aC 110 aC 100 aC - 90 aC - 80 aC 70 aC 60 aC
Anys
102 aC 101 aC 100 aC - 99 aC - 98 aC 97 aC 96 aC

El 99 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat d'Albí i d'Antoni (o, més rarament, any 655 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «99 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

• Ariarates VIII és proclamat rei de Capadòcia, succeint al seu germà Ariarates VII. Era molt jove, i el país va quedar sota la regència de la seva mare Laodice, que es va casar amb Nicomedes III Evergetes de Bitínia. El marit també va assolir la regència del país, i va aprofitar per dominar la Paflagònia.^[2]

• Aulus Postumi Albí i Marc Antoni l'Orador són elegits cònsols a Roma. Durant el seu govern es va aprovar un senatusconsultum sobre un tema religiós, relatiu al fet de què s'havien mogut les llances de Mart, segons explica Aulus Gel·li.^[3][4]
• Ciceró diu d'Aulus Postumi Albí que era un bon orador.^[5]
• Sext Tici, tribú de la plebs amb idees sedicioses, va intentar seguir el camí d'Apuleu Saturní i Glàucia que havien mort l'any anterior (100 aC). Se li va oposar el cònsol Marc Antoni l'orador.
• Ciceró fa de Marc Antoni un dels principals oradors a l'obra De Oratore, i pel que en diu el text, el seu estil era eloqüent i natural, no artificial, i es distingia per la seva força i energia.^[6]
• Gai Mari abandona Roma en no poder evitar el retorn de l'exili del seu enemic Quint Cecili Metel Numídic, va anar a Capadòcia i a Galàcia. En absència va ser escollit àugur, nomenament que es feia per cooptació.^[7]

• Ariarates VII de Capadòcia, suposadament enverinat per un emissari de Mitridates VI Eupator del Pont, i el va succeir el seu germà Ariarates VIII sota regència de la seva mare Laodice.^[2]