|
8,8 cm Flak 18/36/37/41
 El canó de 88 mm FlaK 18/36/37/41 va ser una peça d'artilleria alemanya, famós durant la Segona Guerra Mundial. Usat tant per a la defensa antiaèria com per a la defensa antitancs, va ser gràcies a aquest segon paper que va aconseguir la seva fama, a causa de la seva letal efectivitat, ja que podia penetrar el blindatge de qualsevol tanc en grans distàncies. El model Pak 43, per exemple, podia penetrar 167 mm de blindatge a 1.000 m. Era conegut pels alemanys com a 'acht-acht' (vuit-vuit en alemany). Història L'antecedent d'aquest canó va ser l'antiaeri (Flak, o Fliegerabwehrkanone) de 88 mm desenvolupat el 1917 per Krupp i Erhadt. Va ser usat al final de la Primera Guerra Mundial per protegir els centres industrials alemanys en el Ruhr i el Rin de les incursions aèries aliades. En finalitzar la Primera Guerra Mundial se li va imposar a Alemanya una sèrie de restriccions armamentístiques (Tractat de Versalles), entre les que figurava la prohibició de desenvolupar o posseir armes antiaèries. D'aquesta manera, de moment, el projecte quedava oblidat. Quan els nazis van arribar al poder, Adolf Hitler va denunciar el Tractat de Versalles i va començar el rearmament. Krupp, que havia evitat les restriccions traslladant al seu personal a Suècia, va presentar un prototip que va passar a ser fabricat el 1933. Models Aquest model, similar al seu predecessor de la Primera Guerra Mundial, va començar a ser fabricat en sèrie el 1933. Tenia un calibre de 88/L 56, podent disparar obusos d'alt explosiu de 10,4 kg, així com munició perforadora de blindatge de 9,2 kg. La velocitat inicial era de 820 m/segon Posseïa quatre potes en forma de creu (kreuzlafette), amb el canó col·locat sobre un pedestal, permetent-li un gir de 360° i una elevació entre –3 i +85 graus, el qual el capacitava per atacar blancs tant aeris com terrestres. El canó era compost de dues seccions, la qual cosa permetia una substitució ràpida d'una de les parts si es desgastava, sense haver de canviar tot el canó. El Flak 18 va ser provat en la Guerra Civil Espanyola amb la Legió Còndor enviada per Hitler per donar suport a les tropes nacionals contra la República, on es va descobrir el seu potencial com a canó antitanc. Flak 36.jpg) Com a conseqüència de l'experiència en la Guerra Civil Espanyola es van fer algunes modificacions.
La resta de característiques continuaven sent igual que el model 18. Flak 36/43Aquest canó, que va entrar en servei el 1942, era un canó Flak 41 muntat sobre la plataforma del Flak 36. Això es va deure que la producció de canons del model FlaK 41 va ser superior a la de plataformes per a aquest model. Flak 37  Les millores del model Flak 37 respecte al 36 van ser les següents:
Flak 37/41Aquesta versió va sorgir quan encara el FlaK 41 estava en desenvolupament. Bàsicament eren un model FlaK 37 amb una càmbra més gran per permetre disparar munició més poderosa. Només es van construir 13 unitats d'aquesta variant. Flak 41El model Flak 41 incloïa un nombre de millores, dutes a terme per Rheinmetall-Borsig:
Aquest model desenvolupat per Krupp, que va entrar en servei el 1943, era una variant del canó de 88 mm per al rol exclusiu d'arma antitanc (PaK, Panzerabwehrkanone). Les seves característiques eren:
Pak 43/41 Davant de la necessitat d'una arma de major potència en vista dels carros de combat pesants soviètics, es va decidir usar el canó del FlaK 41, de major velocitat de sortida, per a l'arma antitanc. Així mateix, s'abandona la kreuzlafette per un sistema de gualdera. Això va reduir el transvers a 28º a l'esquerra o dreta. Artilleria antiaèria autopropulsadaEl 1942 Krupp va iniciar un projecte per proveir a la Wehrmacht d'un canó antiaeri de 88 mm mòbil per protegir els avenços. Es van construir alguns prototips, però la prioritat donada per als carros de combat va fer que el projecte s'estanqués. Va destacar el 8,8 cm Flak auf Sonderfahrgestell muntat sobre el xassís d'un Panzerkampfwagen IV, amb un canó FlaK 37/56 i després amb Flak 41/75. Krupp va fabricar tres prototips, i encara que el desenvolupament va continuar fins a febrer de 1945, no va arribar a fabricar-se en sèrie. Artilleria antitancs autopropulsada
CadènciaDe 15 a 20 projectils per minut per als models Flak 18, 36 i 37, i de 20 a 25 per al Flak 41. Avantatges i desavantatges
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||
.png)
