497 aC

497 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	497 aC (cdxcvii aC)
Islàmic	1153 aH – 1152 aH
Xinès	2200 – 2201
Hebreu	3264 – 3265
Calendaris hindús	-441 – -440 (Vikram Samvat) 2605 – 2606 (Kali Yuga)
Persa	1118 BP – 1117 BP
Armeni	-
Rúnic	-246
Ab urbe condita	257
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
520 aC 510 aC 500 aC - 490 aC - 480 aC 470 aC 460 aC
Anys
500 aC 499 aC 498 aC - 497 aC - 496 aC 495 aC 494 aC

El 497 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Atratí i Augurí (o també any 257 ab urbe condita). La denominació 497 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.^[1]

• Aristàgores de Milet, quan atacava Amfípolis, una ciutat dels edons amb l'ajuda dels milesis, va ser derrotat per una sortida dels enemics i va morir.^[2]
• En el transcurs de la Revolta Jònica, la situació dels perses era crítica, degut a l'aixecament l'any anterior (498 aC) de Xipre, amb excepció de Cítion, de la Propòntida i l'Hel·lespont fins a Bizanci i després es va revoltar la Cària. Però Darios I va reaccionar amb celeritat i va portar simultàniament tres exèrcits i una nova flota. Durant aquell any la revolta va ser aixafada a Xipre i a les ciutats del Hel·lespont.^[3]
• Artafernes i Otanes, militars perses, van començar una ofensiva general contra les ciutats jòniques i eòliques. Cime i Clazòmenes van caure a les seves mans. Histieu de Milet va haver de fugir.^[4]

• Aulus Semproni Atratí i Marc Minuci Augurí són elegits cònsols a Roma. Aquell any es va consagrar el temple de Saturn i es va instituir la festa de la Saturnàlia.^[5]

• Leurípides de Calamata, rapsode pitagòric.^[6]
• Aristàgores, tirà de Milet, en una batalla.^[2]